Encara que a alguns els sonarà a ensabonada, a la tercera ha anat la vençuda. La Brigada actuaven al De Prop, el cicle de concerts que fan a La Pedrera (i gratis!) i desprès d'haver-los vist a la 2 em venia de gust. I em van convèncer.
Van encetar el concert amb una cançó que no coneixia i que va ser la millor. Van anar desgranant l'àlbum, "L'obligació de ser algú", tornant a demostrar que són uns grans músics i que fan lletres força encertades, i com sempre, vaig pensar que el mp3 és el pitjor enemic de la música. Les cançons que he estat escoltant al seu myspace guanyen matissos, llum i intensitat en directe, cosa que també passa amb el cd.
Hi va haver algun problema de so, en una cançó la guitarra que tocava David Charro grinyolava demanant a crits un tècnic, però en conjunt va estar bé. I vaig tornar a constatar que Pere Agramunt canta millor en anglès que en català, la seva veu guanya musicalitat i textures. Si fins i tot està més guapo quan canta en anglès!
Quan es canta en català, i això els passa a tots els grups i tampoc sé massa bé perquè, en un moment o altre sonen com una barreja de Serrat i Tomeu Penya.
Però vaja, La Brigada fa bones cançons en català, millors versions de The Kinks i The Band, i divertida versió doble de Morrissey i Hidrogenesse que segons la vilanews que m'acompanyava és un fidel reflex del "vinagreo" vilanoví, encara que jo en vaig fer una altra interpretació.
Una banda a seguir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
D'acord amb tú Gwen, gran músics tots ells i menció especial als encertats tocs de trompeta del Magí Mestres.
També jo preferia la versió anglesa de la Brigada però és la opció que han triat, sense dubte molt més arriscada.
I insisteixo la cançó "És odiós quan els amics trionfen" és una sàtira al vinagreo vilanoví.
En que és una sàtira estem d'acord, la divergència és respecte a la direcció de l'enveja i la crítica ;-P
Publicar un comentario