domingo, 21 de abril de 2013

Cursa Bombers 2013


Doncs sí, ho he hagut de comprovar aquí, perquè pensava que a la cursa de Sant Antoni de l'any 1 AC (Andrea Corredora) havia fet hora i un minut, però no, resulta que vaig fer 01:02:14, així que amb el 01:01:56 d'avui he fet millor marca personal!
Aquell any, l'any 1 AC, hauria d'haver baixat de l'hora a bombers. Entrenava com no he tornat a entrenar, i tenia dos anys i dos kilos menys, però vaig córrer amb ressaca i va fer un calor tremenda, així no. Acabar-la aquell dia va ser un suplici.
L'any 2 AC ja vaig millorar, una bona marca pel que va ser l'any, que a més em permetia colar-me avui al calaix sub-65'.
La temporada 2012-2013 estava sent penosa fins la cursa d'El Corte Inglés (alguna raó aliena a la meua voluntat em va impedir fer crònica). Jean Bouin (primera, em vaig predre la Mercè) acabada a hora i vuit, Nassos o la "pitjor cursa ever", quin patiment, Sant Antoni ja millorant, i a partir de març començant a entrenar amb una mica de constància, veure amigues fent la mitja i a l'Inquilino la marató van ser una dosi extra de motivació.

I va arribar la cursa Cortinglés o la cursa "esquiva iaies els tres primers kilòmetres i puja com puguis a Montjuïc que arribis quan arribis faràs cua per entrar i sortir de l'estadi", però aquest any no em vaig enfadar i va anar molt bé! Perquè amb totes les excuses presentades abans, fer 01:10:20 als 10k però sobretot fer-los en condicions, sentint que fins i tot podries apretar una mica més, però no goses, no cal, i acabar tan tranquila, doncs va ser un petit triomf, venint de la merda de curses que havia estat fent enguany.

Bombers. La cursa més "mainstream" de les que es fan i desfan a Barcelona. També la més ben organitzada, de cap a fi. Es nota que hi ha pasta... I menos mal! que l'organitzen bé, perquè avui ens hem tirat al carrer 26.000 persones, i he sentit que un 40% de dones (insòlit!)
No és la més ràpida, això ho sabem els pocs que fem la de Sant Antoni, però és la següent, i acabar caravall, llençat per Via Laietana, ajuda.
Nervis la nit abans, com sempre. També perque els últims entrenaments em feien pensar que podia, per fi, baixar de l'hora.
No ha estat així, però he fet mmp, i qui no s'acontenta és perque no vol.

Desprès de la foto de rigor amb els Running for a Dream, cap al meu calaix.


Enguany la sortida no ha estat tan escalonada, de seguida que la primera onada ha marxat (amb la colla de bombers "fully-equipped" de rigor) ens han deixat anar caminant i no hi ha hagut repetició de l'espectacle (ha sonat "El cant dels ocells", oohhhh). Han llegit un manifest, les djs han fet el paripé una mica més i a córrer, que és el que hem vingut a fer tots.

Sortir al capdavant dels lents té inconvenients: molta gent al voltant i molta gent darrere que corre més que jo.
Tira. A la carbonera, camió de bombers fent sonar sirenes i dos al sostre onejant braços. Un molt guapo, m'ha fet predre 15 segons segur. Paral·lel. Mon germà se'n pot riure de la pujada de Paral·lel, jo no. Buff.
Tira. Floridablanca avall, puja Urgell, aigua. Gran Via, i ja hi comença a haver força públic. Es fa llarga, com sempre. No, més, que ja porto 4km a les cames. Abans i desprès de Tetuan m'agafa una pajarilla, polsacions descontrolades, afluixo, però tiro. I avanço la llebre de 65', que em fa superar la depressió de que m'hagin avançat dos bombers i les seus bombones a l'esquena.
Passeig de Sant Joan i Àusias March es fan estrets, i entre una cosa i altra, vaig més lenta. Però per fi Laietana.
Avall. M'adelanta Vadim, no estan en forma, normalment ho fan entre els 500m i el 1k!
A un km i encara és hora que miri quin ritme porto, no ho he volgut saber, córrer per sensacions, només he vist el temps als 5k, he calculat que entre 31 i 32. Adelanto uns bombers sense bombones.
Tira. Si baixes de l'hora bé i si no, també. Apreta, fes l'últim kilòmetre amb ganes i gràcia. Sobretot amb gràcia, que la mitja dotzena de bombers pujats al sostre del camió que han atravessat a Laeitana amb Isabel II s'ho mereixen. Compte amb la baba. N'hi ha un que és tan escandalosament guapo que em fa predre uns altres 15 segons mínim.
Meta. Calculo que he passat l'hora i dos minuts, però al cap d'una estona arriba el missatge de confirmació del temps: 01:01:56 i 30:45 als 5k? 30:45 als 5k???? Què? ¿Pero quién me manda a mí correr tanto? Així m'han fallat les forces desprès! Però en el fons, i sense anar al fons, això m'omple de satisfacció: la primera part és la més "dura" encara que estiguis fresc. ¡Viva!

Trobar-me amb l'Alberto, també ha fet mmp, de les que em fan ràbia: 42:12. Està on fire.
I com que fa bo, anem a fer una cerveseta a una terrassa.

Un cop a casa, l'anàlisi:

Però què fas pujant Paral·lel aquest ritme?? Que tu en pujada vas a 6: 50 com a molt ràpid!
Bromes fora, molt regular tot plegat, entre 15:15 i 15:30 cada 2.5k, i no facis cas del codi de colors, que l'últim kilòmetre t'asseguro que l'he fet per sota de 6, on he patit ha estat a Ronda Sant Pere, del 7.5 al 8.5.
Prou d'anàlisi! No us dic el que m'ha sortit al micoach, que fa ràbia.
Estic molt contenta!!!
La següent, Tossa i el seu desnivell de 100 metres entre els kilòmetres 6 i escaig i 8.

viernes, 5 de abril de 2013

Learn French: Sing along! Lesson 2




Tu te souviens de nous, étudiants
Je veux dire "inscrits" pour la sécurité sociale et les tarifs réduits
De nos 30m² pour 1420 Francs
En prime le papier-peint pourri qui fout le camp
De ces soirées interminables
Des spaghetti pour 10
Des tâches de vin sur le canapé
Je passe les cendriers ?

Tu te rappelles la distribution des prospectus
A l'entrée du parking
"Promo sur les autoradios"
De ces gamins qui démarraient des BMW
Sans en avoir les clés
Puis d'un signe de la main
"Dégagez !" ?

Qu'est-ce qu'on est con à 20 ans
C'est clair
Mais quel plaisir on y prend !
Tu te rappelles ?
Toujours à contredire
Nous deux contre la terre entière
Ce qui me rassure
On est capables d'en faire autant

Aujourd'hui, maintenant
Aujourd'hui, maintenant, maintenant

C'est clair

On a aussi pris de grosses claques
De celles qui foutent en l'air, qui marquent
De celles qui font du mal aux convictions
C'est sûr
On n'a pas été gâtés
Regarde ce qu'ils nous ont laissé
De vieux restes d'idéologie
Qu'on a toutes vu se planter

D'entrée on était vaccinés contre l'espoir naïf
L'optimisme creux, les lendemains qui chantent
Les jours heureux
On n'a pas lâché l'affaire pour autant
Il y a encore plusieurs sujets sur lesquels
On est restés intransigeants
On rêvait de dangers permanents
De prises de risque perpétuelles
Et quand vient la peur de la routine
Des habitudes
Au quotidien, la lassitude
J'ai envie de te dire
"Regarde : on est vivants !"
J'ai l'impression que ça suffit
Pour faire de nous des débutants
Il y a tant de choses que nous n'avons pas vues
Tant de choses que nous n'avons pas encore vécues
Ensemble
ou séparément
Ensemble !

Aujourd'hui, maintenant
Aujourd'hui, maintenant, maintenant !
Aujourd'hui, maintenant
Aujourd'hui, 
Maintenant !"