domingo, 13 de abril de 2014

Cursa Bombers 2014



Com al 2011, calor, molta calor. No sé a quina temperatura estàvem a les 10 del matí, però ja estava rostint-me i deshidratant-me. Diferent al 2011, no corria amb ressaca. 

La marca de l’any passat, 01:01:56 (mmp) m’ha fet sortir amb polsereta, blava, de “sub-65”, que és una manera molona i motivadora de classificar-te encara que després et juntin amb els “sub-70” i no sé si amb els que hi van per primer cop o sense marca acreditada. Tinc un any per baixar de l’hora i cinc i tornar a sortir d’aquest calaix, o per què no, baixar de l’hora i sortir a la primera onada. O no, perquè hi ha tanta gentada que ja em podria passar que l’any vinent els “sub-60” sortissin a la segona onada...
Enguany corriem 27.000 corredors, 7.000 més que la primera vegada que la vaig córrer, i un 40% de dones, un salt notable, bravo noies! 
Me n'oblidava! Si al 2012 una noia negra impressionant va sortir en calcetes al balcó, avui les noies teniem un parell de guiris al balcó de l'hotel que hi ha davant l'estació de França, prou guapots malgrat la cara de ressaca! 


De la primera a la segona onada, més de 10 minuts, 12’ 30” exactament, i per entretenir-nos l’espera, un grup cantant clàssics del soul (Think i Rolling on the river quan haig sortit jo). I per fi ens han soltat i au, a córrer! 

No sabia quin ritme portava, només em semblava que corria massa ràpid, però es fa difícil no fer-ho quan tens un paquet de gent apretant per darrere. Com que a aquesta cursa hi ha control cada 2.5k ara sé que he fet el primer quart en 16’, que per l’entrenament (mande? entrenoqué?) que porto aquest any, és anar massa ràpid. Així que entre això, les meues ganes clàssiques d’abandonar al kilómetre 3 i que ja treia el fetge per la boca, haig afluixat. Que per un moment havia perdut el nord i somiat a baixar la marca de l’any passat, i aquest no era l’objectiu. L’objectiu era no prendre mal i fer-ho millor que a la del Corte Inglés, encara que fos per poc. 

Afluixa i tira. La Gran Via se m’ha fet llarga, llarga. M’ha avançat la llebre de 65’ i l’haig vist allunyar-se sense poder ni voler fer-hi res. Hauria agraït una pujadeta com les de Montjuïc que justifiquessin caminar. Perquè això sí que al menys no. No haig caminat. Poc a poc, però al trot, avui el cap s’ha imposat a les cames. 
Passat Tetuan espiava les voreres per si veia el meu equip d’animació, però no hi ha hagut sort. El tram cara avall de Passeig de Sant Joan no ha estat suficient per recuperar l’alè i la Ronda Sant Pere també s’ha fet llarga, llarga. Però finalment haig tret el cap a Laietana i redéu, us asseguro que és el cop que l’haig vist més atapeïda de corredors. El primer tram sí que fa baixada de les bones i l’haig aprofitat. Ja eren més de les onze i el sol queia implacable, i els corredors ens arreceràvem al costat esquerre, a l’ombra. I no sé d’on, haig tret forces i haig esprintat i tot!

Temps final: 01:08:18. Maco, eh? 
Millor que ECI, però sense focs artificials: tres minuts menys sí, però la pujadeta a Montjuïc la vaig fer caminant. M’ha faltat setlist, però és que vaig ser molt optimista, el vaig fer només de 62 minuts! I no anava amb l’ordre que jo volia, però bé. 

Els meus aplaudiments, com sempre, als bombers, en general, i als que corren amb tot l’equip, en especial. Cal ser molt valent! 
Els aplaudiments irònics a les tres senyores, tres (separades, eh? que m’ha passat tres vegades!) que gairebé em menjo quan elles creuaven el carrer, una de més de 80 anys i amb bastó, home, home! 
I com sempre, em trec el barret amb l’organització. Que tenen diners, ho sabem, però que podrien racanejar i no ho fan, se’ls ha de reconèixer. 

La selecció de cançons i l’ordre en què haurien d’haver sonat. 
Vetiver - Wonder why
Travis - Moving
Band of Horses - Is there a ghost
The Rapture - Sail away
Autumn Comets - Baltimore
The Go! Team - Huddle Formation
James - Tomorrow
Yo la tengo - Nothing to hide
The National - Abel
Pavement - Gold Soundz
James - Sometimes
Foo Fighters - Everlong
Outkast - Hey ya!
Interpol - Evil
The Strokes - You only live once
Arcade Fire - Afterlife

El super equip d'animació m'esperava prop d'Arc de Triomf i m'han convidat al croissant. 


Ja estic pensant en la propera… 

domingo, 6 de abril de 2014

Cursa El Corte Inglés 2014

No sé si trobàveu a faltar els meus posts de curses. Jo sí. Escriure’ls, però sobretot, córrer! 
És prou trist que la primera cursa de la temporada 13/14 sigui la d’El Corte Inglés, quan les que més m’agraden són Nassos i Jean Bouin. Motius? A la de la Mercè, el casament de ma cosina Andrea. A  Jean Bouin, cap de setmana a Madrid a veure The National. Nassos em va enganxar pujant al Glaciar Martial d’Ushuaia i Sant Antoni, a bord de l’avió que em tornava a casa de les meus vacances d’estiu’13 a Argentina. 

Desprès de la lamentable actuació a la cursa de la Vila Olímpica el 30 de juny de l’any passat gairebé vaig deixar de córrer. La feina em va desbordar i malgrat ser conscient que córrer m’hauria ajudat a rebaixar l’estrés, no trobava temps. Així que em vaig plantar al febrer sense haver corregut ni mica ni molla en mesos i amb tres kilos més al cul. 

Deixar de córrer no era una opció. Bé, l’era, la fàcil. 
Però hauria estat una llàstima deixar-ho desprès de tres temporades corrent, encara que aquesta quarta no l’hagués ni començat. Així que vaig decidir que faria la cursa d’El Corte Inglés i Bombers si m’hi podia inscriure, i si no moria en l’intent, potser alguna altra abans de l’estiu. 

Dit i fet. 
M’he plantat a la sortida de la cursa amb sis entrenaments comptats des de març, quaranta anys ben complits i tres kilos més per arrossegar. I sola. Ningú amb qui quedar abans i després per escalfar i estirar. You'll never walk alone? Los cojones. 
Hauria estat taaaaaan fàcil no anar-hi...
Però hi he anat, amb el temps just, “escalfant” caminant Passeig de Gràcia avall, creuant-me una colla de pijos que encara buscaven un lloc on anar a fer l’última copa i milions de turistes amb maletes. 

M’he colocat al meu calaix, haig fet quatre estiraments, han llençat confeti com si fos la traca final d’un concert d’Arcade Fire o Sigur Rós, i hem començat a córrer. 
El ritme general era lent, o m’ho ha semblat, i ja m’anava bé. Tot Aragó maleint els maleducats que comencen allí la cursa. Us estimeu molt poc els vostres fills llençant-vos al mig del carrer quan tot just hem sortit els del xip groc. També maleint els maleducats que fan eslàloms entre els corredors, obligant-nos, massa sovint, a frenar per no xocar-hi. Sou uns maleducats i em feu perdre la meua educació, així que un cop més, des d’aquí us dic, ANEU A CAGAR! 

Aix, què bé m’haig quedat. Seguim. Sortint a Tarragona i arribant a Plaça Espanya la cosa ja comença a clarejar una mica i es corre més a gust. També perquè els “retalladors” són majoria i la calçada queda lliure pels que no fem drecera per cantonades i parterres. 
I enfilo la pujada a Montjuïc i ben aviat canvio el trot per passes ràpides, recordant que Xavi feia 10k marxant en el mateix temps que jo hi poso corrent. Baixadeta pre-estadi al trot, pujadota a gambades i control de xip abans d’entrar. La volta a l’estadi, sense deixar el carrer 7. I ja està, un últim esforç i comença el cara avall, un parell de kilòmetres que es fan curts, malgrat contenir la velocitat per no trencar-me genolls i esquena. 

Enfilo Floridablanca i al cap de poc albiro el primer senyal kilomètric que he vist en tota la cursa, 9k (on eren la resta???) i més o menys ja hi comptava però l’alegria de saber que ja ho tens i que no ha estat per tant em dona una espenteta. Els 10 assenyalats arriben, a la Ronda Sant Antoni, un centenar de metres o més, abans que les catifes del xip. Com sigui. Com sigui que passo els 10k que el crono marca hora dotze i no ho rebaixaré molt més perquè la sortida ha estat ràpida, però m’he atansat a la marca de l’any passat! 

Jo ja en tinc ben bé prou, camino una mica per apaivagar unes pulsacions que a estones són arrítmiques, però es girar Pelai i recordar el que haig dit sempre, la cursa ECI no s’acaba a les catifes del xip als 10k, la cursa s’acaba creuant la meta a Catalunya, així que a galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar, i a creuar la línia de meta i xafar l'última catifa. 
I cap a casa a menjar-me un merescut croissant. 


Ara, els números: 
  • 73.426 corredors inscrits (quants han corregut no ens ho diran, però tot i així, són quinze mil més que la primera que vaig fer)
  • 4918 corredors amb xip groc l’hem acabat
  • Fa tanta estona que escric que ja han sortit els temps: 
    • 01:11:08 als 10k, 48 segons més lenta que l’any passat, i 42:41 als 5.9k, 41 segons més lenta que l’any passat. 
    • 01:16:38 el temps real de la cursa completa, només 26 segons més que l’any passat! 
Així que, jo estic feliç, no haig pres mal!!!

I el setlist, en mode aleatori (saltant-me’n alguna de lenta que ha sortit):

Band of Horses Feud
Arcade Fire Afterlife
Jonsi Go Do
The National Lit up
Australian Blonde Cool Dive
Cee Lo Green Satisfied
CYHSY Upon This Tidal Wave Of Young Blood
Foo Fighters These days
Dominique A Contre un arbre
Outcast Hey ya! 
Arcade Fire Reflektor
Arcade Fire Keep the car running
Yo la tengo Sugarcube
Interpol Evil
Foo Fighters Walk
The Rapture Sail Away
Autumn Comets Baltimore
Deerhunter Strange Lights 

I la setmana que bé, bombers! (amb setlist)