Cursa Tossa 10k / Mitja Marató

L'any passat vaig fer vuit entrenaments entre la cursa dels bombers i la de Tossa, que han tornat a coincidit en dates. Enguany n'haig fet un.  

Però bé, a bombers aquest any havia arribat més entrenada i em va anar bé, i ja ho teniem tot i passar dissabte i diumenge fora i oblidar la meua "pesadilla en la cocina" particular era un bon pla. 

Com que a cabarruda no em guanya ningú, ni la falta d'entrenament ni el refredat que arrossego des de dijous m'han servit d'excusa, i a córrer s'ha dit. 

Seguint una estona la llebre de 2h pels de la mitja, i sense referències de distància al meu artilugi, només he pogut comprovar quant de temps portava en passar pel km 5: coi, 30 minuts! Però on vas??? Perquè la pujada infernal és del 7 al 8, però déu n'hi do les pujadetes que hi ha des del primer moment i jo portava des del km 4 esperant la famosa pujada per poder caminar... 

La llebre de 60' pels de 10k m'ha avançat por abans d'entrar al poble (ha hagut de sortir mooooolt darrera meu) i l'haig tingut a la vista fins el km 7, on comença la tortura i on m'he posat a caminar sense dubtes, a la primera de canvi. Camino molt ràpid, no us penseu, he tingut tres persones a la mateixa distància durant tota la pujada, i ells trotaven. 

Un cop arribes on els de la Mitja (Alberto!!) continuen pujant i baixant sense poder disfrutar de les vistes que diuen que hi ha de cales, els dels 10k encarem una baixada fantàstica. Arribes al poble i ja ho tens.

Finalment no ha estat un desastre absolut! Que em doblessin els dels 10k entra dins els plans (que un d'ells quasi em faci menjar una cantonada, no) però donades les circumstàncies havia considerat factible que em doblessin els primers que arriben de la mitja (poca broma, el que ha guanyat ho ha fet en hora disset!). 

Així que el meu 01:03:54, només 46" més que l'any passat, que estava més en forma, doncs... ja no entenc res! si us haig de dir la veritat, però feliç! 

El que també està molt content, i ja ho pot estar, és Alberto, que ha acabat la mitja "rompepiernas" en 01:40:57, el 97é! 

Cursa Bombers 2013

Doncs sí, ho he hagut de comprovar aquí, perquè pensava que a la cursa de Sant Antoni de l'any 1 AC (Andrea Corredora) havia fet hora i un minut, però no, resulta que vaig fer 01:02:14, així que amb el 01:01:56 d'avui he fet millor marca personal!
Aquell any, l'any 1 AC, hauria d'haver baixat de l'hora a bombers. Entrenava com no he tornat a entrenar, i tenia dos anys i dos kilos menys, però vaig córrer amb ressaca i va fer un calor tremenda, així no. Acabar-la aquell dia va ser un suplici.
L'any 2 AC ja vaig millorar, una bona marca pel que va ser l'any, que a més em permetia colar-me avui al calaix sub-65'.
La temporada 2012-2013 estava sent penosa fins la cursa d'El Corte Inglés (alguna raó aliena a la meua voluntat em va impedir fer crònica). Jean Bouin (primera, em vaig predre la Mercè) acabada a hora i vuit, Nassos o la "pitjor cursa ever", quin patiment, Sant Antoni ja millorant, i a partir de març començant a entrenar amb una mica de constància, veure amigues fent la mitja i a l'Inquilino la marató van ser una dosi extra de motivació.

I va arribar la cursa Cortinglés o la cursa "esquiva iaies els tres primers kilòmetres i puja com puguis a Montjuïc que arribis quan arribis faràs cua per entrar i sortir de l'estadi", però aquest any no em vaig enfadar i va anar molt bé! Perquè amb totes les excuses presentades abans, fer 01:10:20 als 10k però sobretot fer-los en condicions, sentint que fins i tot podries apretar una mica més, però no goses, no cal, i acabar tan tranquila, doncs va ser un petit triomf, venint de la merda de curses que havia estat fent enguany.

Bombers. La cursa més "mainstream" de les que es fan i desfan a Barcelona. També la més ben organitzada, de cap a fi. Es nota que hi ha pasta... I menos mal! que l'organitzen bé, perquè avui ens hem tirat al carrer 26.000 persones, i he sentit que un 40% de dones (insòlit!)
No és la més ràpida, això ho sabem els pocs que fem la de Sant Antoni, però és la següent, i acabar caravall, llençat per Via Laietana, ajuda.
Nervis la nit abans, com sempre. També perque els últims entrenaments em feien pensar que podia, per fi, baixar de l'hora.
No ha estat així, però he fet mmp, i qui no s'acontenta és perque no vol.

Desprès de la foto de rigor amb els Running for a Dream, cap al meu calaix.

Enguany la sortida no ha estat tan escalonada, de seguida que la primera onada ha marxat (amb la colla de bombers "fully-equipped" de rigor) ens han deixat anar caminant i no hi ha hagut repetició de l'espectacle (ha sonat "El cant dels ocells", oohhhh). Han llegit un manifest, les djs han fet el paripé una mica més i a córrer, que és el que hem vingut a fer tots.

Sortir al capdavant dels lents té inconvenients: molta gent al voltant i molta gent darrere que corre més que jo.
Tira. A la carbonera, camió de bombers fent sonar sirenes i dos al sostre onejant braços. Un molt guapo, m'ha fet predre 15 segons segur. Paral·lel. Mon germà se'n pot riure de la pujada de Paral·lel, jo no. Buff.
Tira. Floridablanca avall, puja Urgell, aigua. Gran Via, i ja hi comença a haver força públic. Es fa llarga, com sempre. No, més, que ja porto 4km a les cames. Abans i desprès de Tetuan m'agafa una pajarilla, polsacions descontrolades, afluixo, però tiro. I avanço la llebre de 65', que em fa superar la depressió de que m'hagin avançat dos bombers i les seus bombones a l'esquena.
Passeig de Sant Joan i Àusias March es fan estrets, i entre una cosa i altra, vaig més lenta. Però per fi Laietana.
Avall. M'adelanta Vadim, no estan en forma, normalment ho fan entre els 500m i el 1k!
A un km i encara és hora que miri quin ritme porto, no ho he volgut saber, córrer per sensacions, només he vist el temps als 5k, he calculat que entre 31 i 32. Adelanto uns bombers sense bombones.
Tira. Si baixes de l'hora bé i si no, també. Apreta, fes l'últim kilòmetre amb ganes i gràcia. Sobretot amb gràcia, que la mitja dotzena de bombers pujats al sostre del camió que han atravessat a Laeitana amb Isabel II s'ho mereixen. Compte amb la baba. N'hi ha un que és tan escandalosament guapo que em fa predre uns altres 15 segons mínim.
Meta. Calculo que he passat l'hora i dos minuts, però al cap d'una estona arriba el missatge de confirmació del temps: 01:01:56 i 30:45 als 5k? 30:45 als 5k???? Què? ¿Pero quién me manda a mí correr tanto? Així m'han fallat les forces desprès! Però en el fons, i sense anar al fons, això m'omple de satisfacció: la primera part és la més "dura" encara que estiguis fresc. ¡Viva!

Trobar-me amb l'Alberto, també ha fet mmp, de les que em fan ràbia: 42:12. Està on fire.
I com que fa bo, anem a fer una cerveseta a una terrassa.

Un cop a casa, l'anàlisi:

Però què fas pujant Paral·lel aquest ritme?? Que tu en pujada vas a 6: 50 com a molt ràpid!
Bromes fora, molt regular tot plegat, entre 15:15 i 15:30 cada 2.5k, i no facis cas del codi de colors, que l'últim kilòmetre t'asseguro que l'he fet per sota de 6, on he patit ha estat a Ronda Sant Pere, del 7.5 al 8.5.
Prou d'anàlisi! No us dic el que m'ha sortit al micoach, que fa ràbia.
Estic molt contenta!!!
La següent, Tossa i el seu desnivell de 100 metres entre els kilòmetres 6 i escaig i 8.

Learn French: Sing along! Lesson 2

Tu te souviens de nous, étudiants
Je veux dire "inscrits" pour la sécurité sociale et les tarifs réduits
De nos 30m² pour 1420 Francs
En prime le papier-peint pourri qui fout le camp
De ces soirées interminables
Des spaghetti pour 10
Des tâches de vin sur le canapé
Je passe les cendriers ?

Tu te rappelles la distribution des prospectus
A l'entrée du parking
"Promo sur les autoradios"
De ces gamins qui démarraient des BMW
Sans en avoir les clés
Puis d'un signe de la main
"Dégagez !" ?

Qu'est-ce qu'on est con à 20 ans
C'est clair
Mais quel plaisir on y prend !
Tu te rappelles ?
Toujours à contredire
Nous deux contre la terre entière
Ce qui me rassure
On est capables d'en faire autant

Aujourd'hui, maintenant
Aujourd'hui, maintenant, maintenant

C'est clair
On a aussi pris de grosses claques
De celles qui foutent en l'air, qui marquent
De celles qui font du mal aux convictions
C'est sûr
On n'a pas été gâtés
Regarde ce qu'ils nous ont laissé
De vieux restes d'idéologie
Qu'on a toutes vu se planter

D'entrée on était vaccinés contre l'espoir naïf
L'optimisme creux, les lendemains qui chantent
Les jours heureux
On n'a pas lâché l'affaire pour autant
Il y a encore plusieurs sujets sur lesquels
On est restés intransigeants
On rêvait de dangers permanents
De prises de risque perpétuelles
Et quand vient la peur de la routine
Des habitudes
Au quotidien, la lassitude
J'ai envie de te dire
"Regarde : on est vivants !"
J'ai l'impression que ça suffit
Pour faire de nous des débutants
Il y a tant de choses que nous n'avons pas vues
Tant de choses que nous n'avons pas encore vécues
Ensemble
ou séparément
Ensemble !

Aujourd'hui, maintenant
Aujourd'hui, maintenant, maintenant !

Aujourd'hui, maintenant

Aujourd'hui, 

Maintenant !"

Historias cafeínicas de London

Mis aventuras en la capital inglesa...
-Cenar en Londres con Rayuelo, una veggie burger en un restaurante portugués especializado en pollo.
-No entiendo los semáforos en rojo para los coches pero no en verde para los peatones a no ser que pulses la señal wait. Eso sin contar lo poco que duran para cruzar, no saber a dónde mirar para ver de dónde vienen, y la conducción asesina de los londinenses.
- Los coches circulan por la izquierda, en las escaleras mecánicas también, pero en el metro, las escalera normales son aleatorias. "Keep right on the stairs" en una estación pero "Keep left.." en otra.
- Entrar a un Top Shop y que empiece a sonar "Teenage kicks" de The Undertones,  la canción que lleva años persiguiéndome por bares y discotecas.
- Adolescentes en monociclo en los alrededores de la catedral de St Paul
- El brownie que hago está más bueno que el brownie artesano de Borough Market, jijiji!

Sigur Rós boreal

Algún día veré una aurora boreal e irremediablemente en mi cabeza sonará Sigur Rós. 

Los he visto unas cuantas veces ya, afortunada soy, y aún me sorprende y maravilla esa mezcla de ruido sucio y melodia cristalina que consiguen en sus directos. Es impagable que se hagan acompañar de cuerdas y vientos para moldear guitarras y batería. 

Salieron puntuales, nos pilló acabando de pedir la cervecita de rigor. La canción que abrió el set, Yfirborð, debe de ser nueva, y si no, para mí como si lo fuera. Tras ella, las primeras notas al piano de Vaka causaron los primeros aplausos y gritos de júbilo del público. Ný Batterí o soñar con duendes y despertar con demonios. 
Para entonces había dejado de pasar gente, aunque se nos pusieron delante unos altos que tenían que ponerse de puntillas para ver algo. Nosotras casi ni los visuales. Por suerte a medida que pasaba el concierto fue abriéndose hueco delante nuestro y acabamos con una visión más que aceptable de todo el grupo. 
La que sigue no la conocía, ¿nueva también? Hrafntinna. Me encantó. Si esto es lo nuevo, ¿cuándo dices que sale?
Por fin Sæglópur y puedo sacudir la cabeza. Olsen Olsen, Fljótavík y la canción #6, seguimos flotando, y luego algo de Valtari, (Varúð) que no se diga, que es bien bonita y bien cabeceable, y llega la apoteosis festiva con Hoppípolla y el medley habitual con Með Blóðnasir y en el público, al lado de uno con un casco romano (¿?) hay alguien tirando el confetti que no lanzan desde el escenario. Glósóli y decido que en la próxima carrera esa será la canción con la que quiero entrar en meta. También  me valdría Kveikur, la nueva con la que cierran hora y media de concierto que ha pasado volando.  

Bis de dos canciones (en los setlist que circulan por ahí hay tres, Svefn-g-englar, Brennisteinn y Popplagið (#8), pero juraría que solo fueron dos, la primera y la última), casi media hora más. 

Impecables, sacando conejos de la chistera como siempre, sin dejar de sorprender. Conciertos que te llevan a estados mentales parecidos a un trance místico. Boreal. 

La Gala

Una de las primeras misiones del ejército intersimbólico del 2013 fue la presentación del cartel del PS13 en Apolo esta noche. El comando integrado por Margarita, Brokenjarta y amiga y un servidor acudió a la cita con espíritu crítico e ilusión a partes iguales.
La entrada no fue problemática y las cervezas eran gratis, así que pudimos desempeñar sin apenas obstáculos la misión principal de análisis de la audiencia y la calidad musical. Más de lo mismo en el primer aspecto: modernillos de gala, ansiosos por sus minutos de gloria en las revistas musicales y youtube.
El primer acto corrió a cargo de Extraperlo, que siguen en su línea de tropicalismo ochentero con un tono más oscuro. Una canción y dieron paso al conductor de la gala, el omnipresente Johan MTV, buscando desesperadamente a Gwenn, lo que le llevó a descentrarse y desaprovechar un buen guión, lleno de guiños autocríticos y humorísticos a la vez sobre lo que fue y es el festival. Vamos, que el chaval tiene buena planta pero poca gracia. Luego Alberto Guijarro siguió con un mensaje de optimismo narcotizante...no! en los tiempos que corren, háblanos de lucha, de que otro mundo es posible, pero no nos hables de tres días de ensueño para olvidarnos de todo lo demás. No queremos olvidarnos.
La Bien Querida (bien corta) precedió a los videos humorísticos sobre los hipsters en grupos de autoayuda y desintoxicación, la nota positiva del PS13. Sí, este año han decidido reirse de ellos mismos y del público que los alimenta, aunque  una versión catalana/española habría sido más apropiada e hiriente para ese público que se ríe tanto de los demás sin mirarse a sí mismo.
Pero vamos a lo interesante, el cartel. Este año recuperan el nivel, hasta el punto de emocionar a Brokenjarta en casi cada nombre. Parece que hay equilibrio entre nombres conocidos, hipsterismo desatado, viejas glorias y la cuota africana que ya empezó el pasado año. Momentos de subidón hasta que empiezas a pensar en los solapamientos, el escenario del culo del mundo y las dudas sobre la solvencia escénica de las viejas glorias (cada año más viejas y en algunos casos, desentrenadas).
Pinta bien, pero lo de #bestfestivalever suena pretencioso, así que esperaremos al veredicto a toro pasado.
Yo sólo pido buena música, cerveza y que seamos civilizados.

Pd: Bienvenidos a la segunda edición de la búsqueda del tesoro. Se admiten peticiones.

Cursa de Sant Antoni, primera de 2013

i millor temps de la temporada 2012-13: 01:05:46 

Que no costa gaire, però desprès del desastre de Nassos tot era possible.

Des de l'últim dia de 2012 havia anat a córrer 3 cops. Cuidao! Però l'últim entrenament va ser dimecres, des del WTC al Vela amb vendaval en contra, vaig fer broma que comptava doble, i ves per on que potser sí que ha comptat doble.

Primera cursa de la temporada 2012-13 que no pateixo de forma insuportable, que no camino, que aguanto les pujadetes força bé, que la diferència entre els primers 5k i els segons és de poc més d'un minut.

Aquest cop l'iPod no m'ha deixat tirada i la música ha funcionat com esperó.

I he tingut prou forces per fer els últims tres-cents metres per sota de 6 min/k i entrar a meta més que dignament.

En acabar, foto amb els "Running for a dream" i a casa.