Primavera a la Ciutat 2025

El Primavera menys preparat de la història, parlo per mi. Diumenge passat encara estava sorprenent-me de trobar segons quins noms a un cartell del què només m’havia arribat la part diva pop per la banda de l’ultrapublicitat, idles, Stereolab i LCD Soundsystem per la banda de les amistats, i TV On The Radio com una de les poques bandes que se’m va grabar a foc quan va sortir el cartell. Que ve Anohni?? Què dius, què bé!! 

Tenia (tinc, al moment d’escriure això encara era diumenge tarda i tenia Paral·lel 62 aquest vespre) entrades de dilluns a diumenge. 
Dilluns no hi vaig anar perquè la vida és molt puta i passen coses que et treuen les ganes de tot.
Dimarts ja sí, tenia entrada a l’Apolo i a migdia, dinant, encara em mirava què anava a veure, perquè dels quatre grups només coneixia l’última, Nilüfer Yanya, que la vam veure fa dos o tres anys a razz 3, i si havia agafat l’entrada va ser per Youth Lagoon a sugeriment de Matías. Els primers eren locals, Huir, i no hi vaig arribar, servituds laborals ho van impedir. Però a Christopher Owens ja el vaig veure sencer i va ser tan senzill i tan bonic que ja vaig donar l’entrada per aprofitada. Per Youth Lagoon vam fer de groupies i ens vam posar a primera fila i em va requetencantar. Quina actuació més absorbent, rodona, contundent. No voliem veure Nilüfer Yanya davant però ens vam quedar per allà les primeres files, que es van apretar, va quedar clar que la gent venia per ella, però a mí no em va convèncer, tampoc quan la vaig veure a razz, i l’endemà era feiner, així que tres cançons i cap a casa. 

Dimecres era el torn de Beach House al razz. Estava fins la bandera, estàvem apretats com sardines, i la gent era molt alta, i van sortir mitja hora tard, la meua suposició és que malgrat tenir un slot de dos hores havien preparat un setlist d’hora i mitja, i era millor sortir mitja hora tard que acabar mitja hora abans. Ho vaig clavar, clar. L’espera només va servir perquè em comencessin a fer mal els peus i m’emprenyés amb la seua impuntualitat, però bé, tot i que la primera mitja hora se’m va fer avorrida, a partir d’allí van remuntar i van fer un senyor concert, i va sonar molt bé, que a razz és una loteria que no sol sortir premiada. Concert que em vaig passar pensant que jo abans em sabia el nom de la cantant i vaig ser incapaç de recordar-lo i em va ser igual. Victoria Legrand, no us ho faré buscar.