domingo, 30 de junio de 2024

Nicki Germaine - Springsteen, Liberty Hall



El divendres 24 de maig vaig rebre un email de la Calders. Estar subscrita al butlletí de sis llibreries i haig-perdut-el-compte-de-quantes editorials ha de servir d’alguna cosa. Aquell email era únicament i exclusiva per informar-nos de que el 21 de juny tindrien la Nicki Germaine signant a la llibreria el seu llibre de fotografies de Springsteen, i que si el voliem el podiem comprar ja clicant un enllç. 

Era divendres i tenia al cap el Primavera Sound que començava la setmana següent, però Bruce és Bruce, i tot i que el llibre no era barat (tampoc extremadament car), i de la Nicki només en sabia el que deia l’email, el vaig comprar tal com vaig acabar de llegir-lo. 


El divendres 21 de juny, havent dormit cinc hores perquè si el concert de Springsteen acaba a les 00:05 el metro ja no l’agafes i a Barcelona no hi ha taxis quan els necessites i fins que no vaig ser a Balmes amb Consell de Cent no en vaig trobar un i arribava a casa a les dos del matí, vaig arribar a la Calders a quarts de cinc, nerviosa com si hi hagués de ser el mateix Springsteen (i, spoiler, ni el Garry). Ja hi havia moviment, i més important, ja hi era la Nicki i havia començat a signar. Vaig recollir el meu exemplar i vaig posar-me a la cua. No érem gaires, encara, i ella, una senyora estupendíssima, guapa, elegant, amable i somrient, parlava amb els qui voliem el seu autògraf l’estona que fes falta. Jo vaig aprofitar per començar a fullejar el llibre. Només obrir-lo ja vaig veure que l’edició era sensacional, paper fotogràfic gruixut, composició neta, i fullejant-lo vaig començar a sospitar què tenia entre mans. No havia investigat res, havia comprat el llibre només perquè era de fotos de Springsteen i la fotògrafa, parella de Garry Tallent, me’l signaria. A mida que passava pàgines m’adonava que mai havia vist aquelles fotos i que aquell llibre era una joia. 

Quan ja em tocava la Nicki li va preguntar a la llibretera si podia aturar la signatura un moment i fer una mica de presentació, la llibreria començava a ser plena com un ou. El que ens va explicar:


Springsteen i la seua banda, que llavors ni es deia E Street Band, van fer una sèrie de concerts al Liberty Hall de Houston, Texas, del 7 al 10 de març de 1974. Vaig estar a punt de dir-li a la Nicki quan em va signar que jo tenia menys de sis mesos llavors, i la dedicatòria que m’hi va posar m’encanta perquè va per ella, per Springsteen i també per mi, encara que ella no ho sàpiga. 




El productor de CBS de la zona la va trucar perquè hi anés a fer fotos. Uns mesos després, al setembre u octubre, Springsteen hi va tornar a tocar, a Houston, i llavors la revista Rolling Stone li va demanar una foto dels concerts del març per il·lustrar la notícia. Li van pagar 50 dolars, i és la única foto que hi havia publicada de totes les que va fer fins fa poc. 

Passa el temps i el dia d’Any Nou de 2011 (sí, 2011!!!) reb una trucada d’un número desconegut i resulta que és Garry Tallent, preguntant-li si guarda alguna foto d’aquells concerts, perquè li ha demanat un ex-baixista i periodista que n’està escrivint una peça. Ella n’hi envia algunes en color, i es posa a rebuscar i en troba més, en blanc i negre, i les hi passa i ell queda astorat i li diu que n’ha de fer alguna cosa, però ella treballa i no té temps. El Garry i ella segueixen en contacte telefònic, i finalment ella es jubila i enlloc de mudar-se a Nova Orleans com tenia planejat es muda a Nashville amb en Garry. “And then COVID came”. Si feu comptes veureu que entre una cosa i l’altra han passat més de vuit anys. Llavors és quan Garry li demana si pot ensenyar les fotos a Bruce, i a Bruce li encanten, i tots s’adonen que són un tresor, perquè són just de quan començaven a deixar de ser uns desconeguts i abans que tot explotés amb Born to run, i que a més del valor documental tenen valor artístic, perquè són molt bones, i Bruce li diu, com tothom a qui les van ensenyant, de fet, que n’ha de fer alguna cosa, i que com pot ajudar. Doncs fent-me el pròleg, per exemple. 

Algú li passa el contacte de Yolanda Cuomo, que és una dissenyadora gràfica que ha fet llibres de Richard Avedon, Diane Arbus, Laurie Anderson and the like and many more, i la Nicki la truca sense gaires expectatives, però resulta que la Yolanda és fan de Springsteen i accepta encantadíssima. 

I la cirereta del pastís és que a dia d’avui la Nicki i en Garry estan promesos.


La Nicki Germaine s’ha autopublicat el llibre. Va dir que en va fer 5.000 còpies i que quan s’acabin, s’han acabat, que no el reimprimirà. Aquests llibres són molt cars de fer i ella el ven a un preu ajustat per a que sigui accessible als fans. Si aneu a alguns dels concerts que queden de la gira potser teniu sort i ensopegueu una altra presentació amb signatures. Va dir que en faria a Amsterdam, a Estocolm i a Londres. 

El llibre es pot comprar aquí: https://springsteenlibertyhall.com/

I a ella la podeu seguir a instagram: https://www.instagram.com/nickigermaine/




No hay comentarios: