Primavera Sound 2024 - Dijous

La veritat és que vas al Fòrum amb un altre ànim quan el dia abans ja has vist el teu grup favorit. Més alegre, més feliç. Quina entrada més pastelosa, Andrea. A vere, torna a començar. 
M’hauria agradat veure el combo Ángeles, Víctor, Gloria y Javier però les 16:30 sempre és massa aviat, i més si t’has entretingut a fer-te un horari a mà per assegurar que podràs llegir-lo, ja que l’organització s’entesta a ignorar la presbícia del 50% (mínim) dels seus assistents i no augmenta la mida de lletra dels horaris. 

També dec ser una de les tres últimes persones que no pugen el DNI a l’app i han de passar per atenció al client a validar l’entrada. Cada any hi ha menys gent, dijous ningú, jo soleta, el tràmit em va costar dos minuts, ho recomano molt.
Però vaja, que a les cinc ja tenia l’entrada validada, la polsera al canyell i era dins. La primera parada, despres de trobar Matías i Lourdes, Como Vivir En El Campo, dels millors grups del panaroma nacional, si me preguntan. Una de les últimes cançons va ser La partida, que va explicar que la va somiar, que la sentia a la radio i era una cançó de Yo la tengo, però que no ho era, és clar, i que la va fer, i que va escriure a l’Ira per explicar-li, que Ira mai li ha contestat, que algú li digui. La veritat és que podria ser una cançó de Yo la tengo. 

D’allí, i havent trobat a Mireia, a Voxtrot. Bé però sense substància, només el hit, que van fer l’última, tenia una mica de sang. Següents, Arab Strap, que crec que no els havia vist més des de ni sé quan va ser, però va ser al Razz 3 i els va telonejar Evripidis and His Tragedies quan aquests acabava de treure el seu primer àlbum, fes comptes. Per desgràcia meua el concert va coincidir amb el moment en que van començar a arribar amics i l’Elena em va enviar una foto que se suposava que el Matt Berninger era entre el públic i jo dic que sí però el Presi diu que no, que era un pavo que se li assemblava molt però no ho era, i després vaig veure a IG que Matt havia estat al concert de William Basinski, que solapava amb Arab Strap, i potser ho va dir ell mateix durant el concert, ja em falla la memòria? (normal després de la sobredosi de concerts, emocions i cervesa, pa’qué mentir, que suposa un festival) que era el millor disc de no sé quina comparació hiperbòlica va emprar. 

D’Arab Strap a Manekin Pussy, el grup mal programat del dia perquè l’escenari Plenitude vessava, i des d’on ens vam haver de quedar se sentia amb els greus de la Boiler Room embrutant (la Boiler jo l’enfonsava al mar, també us ho dic) i veure, no es veia res. Jo volia anar a Dillom per fer la gràcia, però res, Manekin Pussy de lejos no es bailar, i d’allí a coses sèries, Blonde Redhead, però tenia urgències fisiòlogiques i unes amigues que es volien comprar la samarreta de Pulp, i dona gràcies que vam tornar just quan acabaven amb el hit. Vaig resar tres avemaries de penediment i contricció. Dissabte em va dir Javi que havien estat els teloners d’un concert d’Interpol al Razz allà per 2008 0 2009. No me’n recordava pas.

Tenia apuntat billy woods, i altres van anar a Amaarae, que l’havia escoltat però no recordava si m’havia agradat, però no sé com em vaig trobar a mordor veient una estona Vampire Weekend. I com que mai m’han acabat de amb la Silvia vam decidir fer excursió llampec a Beth Gibbons, sort que es va imposar el seny. Quina meravella. Que me la portin a l’Auditori, si us plau i gràcies. 

En vam marxar abans que acabés per tornar a mordor a la carrera i agafar un lloc decent per Pulp, a saber, lluny però bailongo. Què dir de Pulp que no hagin dit altres millor? Que són part de la nostra vida, i que són la colla pessigolla que voldries tenir d’amics, i que Jarvis és un showman i que Common People sempre sempre sempre ens farà embogir yeah yeah yeah yeah yeah yeah, yeah yeah yeah yeah yeah yeah

Justice, una estona, we are your friends you’ll never be alone again

i tornar als escenaris de dalt, treure el cap a Peggy Gou just quan Villano Antillano va sortir a fer la colabo (visca!!) i cap a casa.