domingo, 26 de septiembre de 2010

La Mercè 2010

Primer de tot, costa escriure Mercè amb accent obert quan jo tota la vida ho he dit (i ho diré) amb accent tancat, coses que tenim els de Lleida.
La meua Mercè va començar diumenge passat amb la cursa, però la de debò, va ser divendres. Dijous vaig sortir massa tard i massa cansada de la feina com per tenir ganes d'atansar-me a Me and the Bees i el Guincho. Que al Guincho tampoc l'hauria vist perquè el quorum va estar a la plaça Reial amb Nueva Vulcano. I jo dormint.
Divendres sí, és festa major. Baixar al centre a les set tocades, sortir del metro a Liceu, veient a un habitual de "robar carteras" vacilant a una noia que intentava advertir als que quedaven dins el vagó del llagregot, i a fora trobar-me la desfilada de cap-grossos, i un que s'assemblava al cantant de Flaming Lips, anar fins a la plaça del Rei donant tombs pels carrerons per fugir de la multitud, i arribar-hi i estar-nos-hi una hora palplantats guardant lloc fins que comencés el concert. Tulsa no han tingut mai tant de públic a una prova de só.
No veia un concert en primera fila - tanca des d'un de Death in Vegas a un dels primer Wintercase. Va estar força bé, malgrat el vent remolí.
En acabat, algunes valentes se'n van anar al Fòrum a Goldfrapp (i diuen que va estar molt bé) i els comodons vam anar cap a la plaça Reial, a veure Mishima. Que van estar molt bé. Va acabar el concert i es va fotre a ploure, i vam acabar a Sidecar.
Dissabte el plat fort era Belle&Sebastian. Vam arribar al carrer Rosselló amb Cartagena a temps de veure Ok Go i anar fent unes cerveses. Ens vam quedar a la part de sota de Cartagena, i no s'hi estava del tot malament, però la gent no parava de passar, als deu minuts de començat el concert va haver una desbandada, tots passant a la nostra vora, aneu a cagar, ja podrieu haver escoltat el grup abans i decidir no venir i donar pel sac si no us agradaven, no?
En fi, aquell "escenari", posast allà perquè paga la Damm, és una merda, no se sent bé, es veu pitjor, i no té cap ni peus. Que sigui com una fira de mostres (Boyscout dixit) és el de menys, tota la Mercè i el Bam! és una fira de mostres, amb gent que va a passar l'estona amb els grups de música de fons, què hi farem. Però allò és fatal, i perillòs, espero que no passi mai res, perquè si passa la faran grossa i llavors sí, tancaran el xiringuito.
Belle & Sebastian molt bé, tocant hits i no tant hits, fent coreos, i amb un Stuart Murdoch que ha perdut la timidesa i és tot un showman. Porque yo lo valgo. Horeta i mitja de show va donar per a I'm a cucko, The boy with the arab strap, i al final, quan ja no me l'esperava, Sleep the clock around. No van tocar, però, I don't love anyone. Ni Electronic Renaissance.
Avui, desprès de dinar amb vells amics d'aquests que no veus gaire perquè viuen lluny, recordant altres temps, hem anat uns quants a la mostra de vins i caves, al Moll de la Fusta.
Vi per copes a dos duros, bevent-los asseguts a la vora del mar, amb uns núvols enlluernats pel sol que anava caient, enmarcant el port, ha estat un dels millors fi de festa possibles.

3 comentarios:

Anna Blume dijo...

Amb e oberta o tancada, molt bé! Crec que només envejo el concert de B&S...una amiga de la meva generació i fan del grup hi va anar després de no sé quants anys sense anar a cap concert (això de ser mare passa factura) i em va enviar fotos pel mòbil mentre estava allà...Estava realment emocionada, la Jude, no sé si pel retrobament amb el grup i amb l'anar de concert o perquè em va dir que tan de bo hi fos jo i recordar vells temps...Llavors em vaig emocionar jo...com una bleda...la meva Mercè 2010 ha sigut això, a 300 km...i posar-me Cadillac solitario cent vegades i el piromusical, per cert poc emocionant aquest any(només salvo per fidelitat incondicional Sweet dreams...i encara!)Demà a treballar, no? Jo, a descansar;-P

Andrés Castaño dijo...

M'agrada qu'aprofitis un bon plá de vins! I dels núvols i de las teves fotos!
Sobre la Mercè crec que totes aquestes esdeveniments no estàn fets per la gent que habitualment va a concerts. És més la festa al carrer amb una gentada que pot convertir's en un calvari i no poder gaudir del tot.
Em va passar lo mateix amb la Noche en Blanco de Madrid. M'avorreix. És clar qu'en hi ha propostas interessants però tanta gent m'agobia. I a més massa soroll per una nit. Això és marketing, jo prefereixo qualsevol altre nit de l'any (em sol passar lo mateix amb nit vella)amb plans culturals i menys marketing dels ajuntaments. Petons Gwen.

El Barón Rampante dijo...

Es el problema que te apropar la cultura a les masses populars. El problemas es que si pagan tingues una massa popular de millor qualitat, vale, pero segueix sent l mateixa xusma infàme incapaç de respectar als músics a sobre l'es escenari. Com es nota que no han intentar apendre a tocar la guitarra