Doncs sí, catalans i catalanes, avui m'ha pujat la mosca al nas, ja m'han tocat el que no sona i he decidit que calia posar al seu lloc el "trinxat de Cerdanya". Vaja, la verdura que he menjat a casa tota la vida, i jo no sóc cap de la Cerdanya.
El famós "trinxat" no és més que verdura de cols amb trumfes, perdó, patates, amanida amb el suc d'una fregideta d'alls i d'unes bones rostetes (sabeu que són les rostetes?)
Les cols d'hivern, és a dir, de les verdes i grosses, de les que casi "se'n puien", i si són cremades per la gelada, compto que millor, es fan bullir, opcionalment amb un sarpat d'espinacs i ma mare hi posa, quan en té, de l'hort, el dubte ofén, cols de Bruseles. Les trumfes a casa les bullen apart, però suposo que tant hi fa.
Cols i trumfes, un cop escorreguda l'aigua, s'aixafen, es trinxen, amb una cullera de fusta, i se'ls hi tira per sobre l'oli d'alls i rostes. Queda d'un color verd tirant a molt verd. Llest per servir. La versió torrada a la paella a casa només la feien al matí, amb la verdura que havia sobrat la vetlla, per menjar-se-la per esmorçar.
Aquesta verdura tant modesta ha tret moltes panxes de perill en temps passats, més durs que el nostre, i es fa i es menja, fins on jo sé, fins la Ribagorça aragonesa, i és més que probable que més enllà, també. Des de la Cerdanya fins allí, tenim l'Alt Urgell, els Pallars, l'Alta Ribagorça. Pel cap baix.
Però algun restaurador de la Cerdanya la va batejar així, i va fer fortuna. Ara en trobes versions miserables als menús de Barcelona. La del WTC és infame. I sempre que veig allò de "de Cerdanya" m'emprenyo com una mona, poca feina, eh?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Les "rostes" que em feia la meva iaia eren llesques de pa fregit, i la verdura (mongeta i patata), sempe la passava pel la paella amb un allet. I era d'un petit poble de la plana de Lleida.
Ara m'he recordat de com bé cuinava! Moltes gràcies iaia Lolita per fer-me el dinar i intentar-me ensenyar a cuinar!
Mongeta verda? Això és la versió d'estiu :-)
Les rostes són "llesques" de cansalada fregides. 10.000 calories per tall, boníssimes!
I de la gamba de Palamós, que me'n dius? Hi ha fronteres sota l'aigua del mar?
Sobre la gamba de Palamós els meus amics i parents andalusos diuen que són molt millors les de Garrucha...o sigui que "allí donde fueres haz lo que vieres y pa gustos los colores";-)
Sobre el trinxat, passa igual que amb la girella, ens la venen com a només pallaresa i a la Ribagorça se'n ha fet sempre, per què es creu que és només pallaresa? perquè ells la venen millor, i amb el trinxat 3/4 del mateix, la Cerdanya l'ha venut millor (els reis en fer només seu el que és de tots són els francesos)
o sigui...il faut un petit peu d'autocrítica també;-P
Pero vosotros en que idioma habláis?
http://www.youtube.com/watch?v=DKHXQo1dZV0&feature=related
Publicar un comentario