viernes, 28 de enero de 2011

Historietes de la festa de Llesp


Que el patró del poble sigui Sant Blai, que és el 3 de febrer, i que la festa major es faci en el seu honor, té aquests inconvenients. Si no neva, fa un fred del carall, menys algun any estrany que bufa el fogony (quànta ny, no?)

Fa molts anys la família forastera acudia a la festa i s'estava a casa un parell de dies, amb el consegüent enrenou. Calia cuinar pel doble de gent, i per a poder-ho fer, abans matar un corder, i un parell de pollastres, pel cap baix; fer llits, que desprès caldria rentar-ne els llençols, al safareig!, i planxar-los amb aquelles planxes de ferro que calia calentar amb brases. Una feinada per les mestresses.

Una feinada que la meua besàvia, la padrina de Durro, un any es va voler estalviar.

I com que dir als parents que no vinguessin hauria estat molt lleig, va fer l'únic que se li va acudir: posar-se a resar novenes. Vinga resar per a que caigués una bona nevada i no pogués venir ningú.

Però va arribar el dia del patró, i no havia caigut ni una burrida de neu. La família va arribar i va tocar preparar-ho tot. I llavors es va fotre a nevar i van caure dos pams de neu, o més, i els hi va tenir una setmana!
Fotografia: Núria Castells. Llesp, 28 de gener de 2011.

2 comentarios:

Anna Blume dijo...

Bona aguesta!!! jajaja...Són els inconvenients de resar i creure en Déu, ell acaba fent lo que li done la gana i li importe un carall la fe (i els plans) dels que creuen en ell;-P
Lo dicho:Et trobarem a faltar, Gwen, passa't-ho bé amb les sisters!!! Potxons RIL

l´hivern a BCN és de mentida dijo...

Quina enveja em feu els "Llespians" i "Llespianes"!!!!