Bart Davenport + La Brigada

La Brigada (formerly known as The Light Brigade) van obrir una nit de concerts en horari de berenar-sopar. Dos quarts de nou és molt aviat i es van haver d'enfrontar a una sala bastant desangelada, que va anar omplint-se a mida que s'acostava l'hora en que havia de tocar Bart Davenport, que per cert, va estar-se bona part del concert en mig del públic aplaudint entusiasmat.

Van fer una bona feina escalfant-li l'ambient al de Califòrnia. Confeso que em costa la música cantada en català, un prejudici un com altre, però musicalment hi ha qualitat. El cordam sona compacte quan enfila cançons en la millor tradició del pop-rock i les trompetes, teclats i harmònica ocasionals acaben de donar el toc clàssic.

Molt bona l'anècdota que va explicar en Pere Agramunt a propòsit de la samarreta que duia el Magí Mestres.

Les dos últimes cançons les van cantar amb Davenport i els van quedar la mar de bé.

Davenport va desaparèixer i va tornar a sortit quinze minuts més tard, temps suficient per anar a buscar una cervesa i veure el Garantías a la porta. Que ja en sé el nom, una parella el cridava per saludar-lo quan passava jo. Com sempre, anava sol. Jo, com quasi mai, també vaig anar-hi sola. L'àvia del pop serà la nova Garantías?

De Bart Davenport no cal dir-ne massa. És millor veure'l i disfrutar-lo en directe. Calen molts pebrots i molt bona música per sortir a pèl amb una guitarra. Interpreta el repertori sense els arranjaments dels discs en estudi, percusió, hammond, i no passa res. Al contrari. Aconsegueix que et concentris en la melodia i les lletres i que t'emocionis i riguis amb ell. Bé, i més pebrots calen encara per encetar el show cantant sense guitarra una cançó sobre Josep i Maria i les cireres. Terrífic.

Va fer bromes presentant les cançons, va animar-nos a cantar amb ell, que només ho vam fer en uns lalalà d'una cançó, ens imposava massa respecte com per posar-nos a fer karaoke. És un dandy, simpàtic, i un gran músic.

Va tocar una hora que es va fer curta i escassa, repassant el nou disc, Palaces, i dels anterios, va sonar molt de Game preserve. Disc que us recomano especialment.

Vaig descobrir-lo l'any passat gràcies a un post al blog de Fran Nixon, que va fer que ens animèssim a anar-lo a veure a Heliogàbal. Va ser el 22 de febrer. Després repetiriem al Faraday. Divendres no va voler venir ningú. Jo sabia que havia d'anar-hi.

...maybe you're gonna find yourself by changing the sceneries.

And it's funny how you'd become just what they say you are,

you can be the albatros or you can be the star...