martes, 7 de julio de 2009

Faraday 09 - Dissabte

No hi ha manera. Cada any el mateix bon propòsit: divendres no em vull agafar el gran pet, dissabte cal aprofitar el dia i aguantar tota la nit. Cada any el mateix bon propòsit fallit. Aquest any una mica menys fallit.
Vam aprofitar el dia anant tots plegats a dinar a les dos, xató de Vilanova i arroç caldós amb llamàntol ("bogavante" de tota la vida pels que som de "montanya", vamos), deliciós, i la nit la vam començar amb llum de dia i els Extraperlo (amb Gary Olson, ja m'ho han xivat). Extraperlo bé, tropicalisme i africanisme, que estan de moda, no? En fred costava una mica, però s'han de guanyar poder tocar a una hora més adient al seu repertori i liar-la.

Shugo Tokumaru és un japonés que el programa presentava com multinstrumentista, encara que va sortir amb ajuda. Pop nipó, amb xilòfon, que sempre queda bé. No li vaig fer prou cas, calia anar a sopar abans que es fes la cua tremenda però em va agradar. Qui van ser la revelació de la nit foren The Mummers . La primera cançó podia fer-te dubtar si era Bjork. No ho era, ni calia. Aposto el que vulgueu a que en sentirem a parlar.

En acabat, cap a Dorian. Que em venien molt de gust. Amb gairebé tothom per terra, van atacar en acústic el seu repertori habitual (res del nou disc que anticipava el programa) més una versió de The Partissan (versió de la versió de Leonard Cohen). Res a dir que no sigui bó. Canta millor, molt millor que abans, i les cançons no van sobreviure, sino que van sobresortir en versió acústica. I jo sempre he pensat que una cançó demostra quant bona és quan en acústic és igual o millor que amb els arreglos. Van acabar amb "Te echamos de menos" i em vaig emocionar.

Per emocions, The Divine Comedy. Gairebé em perdo l'inici, que hauria estat una cagada grossa: "Tonight we fly". Però en aquest blog hi ha superfans que són els que haurien de fer "l'especial Neil Hannon". O no?

Per a fans, els de Manel, molts i molt dedicats. Em van agradar força, encara que "Common people" és "Common people", even when they are laughing at you. En aquesta sóc taliban. Pulp. Això sí, em va fer gràcia veure com han reinventat el ball del fanalet. Vaig haver d'explicar a tots com va. O anava. Ara ja no es fa a les festes majors, crec. Accepto correccions.

I desprès de la calma, la tempesta. En el cas de 1990's, tempesta en vas d'aigua, vaig tenir la sensació que només feien cinc cançons, i m'esperava més d'ells. Petita decepció. The Ruling Class em van fer gràcia, per la seva actitud xulesca copiada de Ian Brown i els Gallagher, entretinguts. I els últims, The Lions Constellation, los Lions, que van començar amb un retard del copón (tots van anar endarrerits per les converses inacabables del de Manel), em van agradar molt més que al Primavera. Però me n'hauria d'haver anat amb els djs, Pons+Luna+ Coco. Desprès de la nit de Sant Joan a apolo sabia que no me'ls havia de perdre. Ho vaig fer per una estranya lleialtat (o fascinació?) pels Lions. Tant és. Aixó sí, vaig arribar-hi a temps de quedar-me afònica cantant la de Romeos (cal dir quina és? només tenien aquesta) i acabar amb salts pneumàtics amb "Hey ya" d'OutKast. Dels Two pias, poc a dir, doncs a part que van punxar mitja hora escasa per l'enorme retard acumulat, més els hauria valgut deixar-ho córrer. Ningú volia ballar techno hip-hopero.

Vam marxar de la platja del far amb les primeres llums del dia.


6 comentarios:

Michael Jackson no és mort! dijo...

el baixista dels Lions és nou,no????on era el graham???no ha vingut al Faraday aquest any????

El Barón Rampante dijo...

M'encanta la foto. Etèrea.

Gwen Stacy dijo...

Borrosa.

margarita la saxofonista dijo...

Michael Jackson per la teva info Graham s'ha tallat el cabell o se'l pentina diferent per això no el degueres reconèixer.

Acabo de llegir les cròniques, m'han encantat les dues.

Habanera tonight dijo...

Gwen, ya estaba deseosa de tu crónica del sábado...
Fántastico bailoteo con los Romeos....y como bien dices casí afónica cantando¡¡...Me acuerdo de estar cantando como loca y chocarme con Sergi Lopéz que como una autentica fan le cogí del brazo....."alusiná"...

Gwen Stacy dijo...

Em rendeixo. Porto tres dies intentant corregir lletra i mida, i no m'obeeix.
Desolée.