jueves, 23 de junio de 2016

Sant Joan

O solstici d'estiu

Quan era xica, Sant Joan eren les falles i la festa de Boí.
De molt xica, això volia dir passar a saludar als de Sília, que ens convidaven a alguna cosa, i després anar a la plaça de Boí a veure les falles, i cap a casa després dels primers passodobles.
D'adolescent, era la primera festa de l'estiu, perquè a la de Durro, pels exàmens, no m'hi deixaven anar.
Els anys d'universitat Sant Joan era anar a sopar fora, o a fer un gelat, i tornar-nos a tancar per estudiar a la nit o l'endemà. Trist.
Un dels tres anys que Sant Joan em va enganxar a Madrid la perspectiva de no celebrar-ho i quedar-me sola aquell cap de setmana (les meues amigues tenien altres compromisos) va fer que agafés un pont aeri amb punts iberia. No sabeu les alegries que em van donar els punts iberia a aquella època. No vulgueu saber com vaig acabar aquella nit.

Retornada i instal·lada a Barcelona, Sant Joan sempre m'ha recordat a Cap d'Any. A mitja tarda ja hi ha corredisses, gent recollint coses, acomiadant-se a les botigues amb un "bona revetlla" enlloc del "bon any", arreglant-se, preparant sopars, guarnint la casa. Fins i tot el metro obre tota la nit.

La liturgia canvia, però l'essència és la mateixa. Es fan bons propòsits a Cap d'Any, s'invoca la màgia per Sant Joan. És l'inici d'alguna cosa.

Així que, bona revetlla.


No hay comentarios: