Divendres ma cosina va fer trenta anys.
És curiosa la memòria, perquè jo hi tinc guardat un "curt" del dia que la van pujar de Lleida.
Van arribar al tard, la canalla jugàvem a la plaça. Vam sentir un cotxe, i ens vam fer al baixador per espiar si eren, per fi, ells.
El dos cavalls blau cel, o potser ja era el dyane sis taronja, encara torcia la cantonada del corral de Salvany i nosaltres ja corriem i cridavem com esperitats, camí del cementiri amunt, que paressin, que la voliem veure.
Van aturar-se passat el portell. Son pare somreia d'orella a orella, cofoi, i sa mare la va treure del cuco i ens la va ensenyar, a un ramat de mocosos d'entre cinc i nou anys, que per fi teniem relleu. Li vam acaronar les galtes amb unes mans que devien fer por de veure de brutes i desprès de dir que què guapa era els vam deixar que acabessin d'arribar a casa, i nosaltres ens en vam tornar a la plaça a jugar al pot. O al escondite. O a beisbol.
A què jugàvem no ho recordo, ves per on.
1 comentario:
Aguell estiu va ser el primer que vai passar sola amb padrina Leonor i sense els meus pares a Llesp...a l'any següent ella va morir i jo em vai fer gran de cop...bé, això que ara en diuen pre-adolescent O_O
Publicar un comentario