viernes, 2 de abril de 2021

Conexión

 

Llibres que et criden des de la taula de novetats quan n’acabes de trobar un de mateix autor amagat a les lleixes, i ni sabies que l’haguessin publicat. Me’n va agradar l’índex, rebatejat com “Programa”: Montaje, Prueba de sonido, Apertura de puertas, Teloneros, Preparación, Salir ahí fuera, Sentirlo. ♡♡♡

És un assaig breu sobre creativitat i conexió i conexió creativa, i l’haig subratllat molt. 
“La creatividad es la capacidad de sentir asombro y el deseo de responder a aquello que nos deslumbra. (...) La creatividad es un acto de amor.”
“La conexión es aterrizar en el tiempo presente.”
“La conexión creativa es el uso de la creatividad para acceder a la conexión y sentirla”
És un alegat a la creativitat, a la lectura i a l’escriptura, però no ho redueix a això, ho amplia a qualsevol acte que requereixi concentració, voluntat, interés. Parla del seu procés creatiu i també de la seua vida, difícil separar-ho, i parla de la conexió, de com a vegades es dona i a vegades no, i diu “He sentido la conexión innumerables veces, pero yo no la creo. (...) o bien atrapa a toda la sala o bien a ninguna de nosotres.” En dono fe. L’haig vist dos cops, sempre al primavera (perquè abans d’aquell primer concert no el coneixia i perquè sóc fata i quan em vaig decidir a comprar l’entrada pel concert del novembre de 2019 a l’apolo ja s’havien acabat). El primer em va atrapar només sortir a l’escenari i crec que tots els que eren amb mi van sentir el mateix, i va ser bestial, i en canvi la segona no va passar. En fi. 
M’ha fet pensar molt. També en el tema del llenguatge inclusiu. Qui ho va inventar, en castellà, a base de substituir a/o-as/os per e/es va obviar que català i italià (as far as I know, i del francès ni en parlo, tot és e) fan el plural femeni canviant a per es (cat) i e (it). A mi, com a lectora catalanoparlant, llegir todes o amigues em fa pensar en totes i amigues i va bé si pretenem que el masculí no sigui “per defecte”, encara que em costa no visualitzar un grup només de dones. Això rai, va, tira. Em resulta més problemàtic, però, quan es vol fer servir per designar una persona no binaria, perquè jo hi veig una dona i potser no es el que hi hauria de veure.

Es muy difícil todo esto, deia en Mariano. 

El llibre adverteix a una “nota a la presente edición” que la traducció respecta l’us del llenguatge no-binari i inclusiu (em moro per tafanejar l’edició catalana, encara que pel que hi ha disponible al web, no sembla que hagin seguit aquest criteri). Haig de dir que al principi em va costar una mica llegir “le lectore” i aquestes coses, però al final la meua mirada lectora ho obviava i llegia el que sigui, ni ho sé, però entenedor. Fluia. Però quan llegia “les lectores” o “les amigues” el català domina encara que el text sigui en castellà, i no puc evitar pensar en un grup de dones, o en una majoria femenina. I llavors la intenció inclusiva es perd o dilueix, perquè per mi no designen persones no binàries, sino dones. M’haig repetit, oi?
En fi, poc a poc. 

No hay comentarios: