El Vida no és el Faraday. Es fa a Vilanova i les dates són les mateixes, primer cap de setmana de juliol, però hem perdut el mar i la intimitat. A canvi, hem guanyat un recinte més còmode i amb un bosc on les actuacions de tarda es podien seguir sense patir la solana.
Si hi arribaves, clar.
Divendres costa arribar d’hora si treballes i has de baixar des de Barcelona. I si no saps ben bé quin camí agafar fins a la Masia d’en Cabanyes, malgrat anar amb vilanovines! Un bus que dona voltes i passa tan ple que no para ens va obligar a a anar-hi a peu des d'on havíem deixat el cotxe, primer vorejant el poligon, desprès rodejades de vinyes que em van recordar els tarongers del FIB.
Entrada ràpida però no donen el programa amb la polsera, “dins te’l donaran”. No veig el lloc a dins on me l’han de donar, resultat, em passo el festival pidolant programa o mirant horaris (sense escenari) al mòbil, i em perdo El Último Vecino. Malament, no costa res tenir-ne una garbereta i donar-lo al entrar.
Bé, al gra. Encara que semblava impossible, arribem abans que hagi començat Chinarro, que ha de tocar a un escenari disfressat de barco entre pins. Puja amb un cubata a la mà i no pot fallar res. Fa broma del barco (de Chanquete no nos moverán) i de nosaltres que no les riem. Com diu Margarita, les riem, però cap endins. Concert acústic, amb la veu una mica rovellada, però té el dia tan simpàtic i recorda el concert del festigàbal de 2007 i toca Los Ángeles, Gitana, i acaba amb El rayo verde i te un cor de cotorres als arbres i tot bé.
Cap a M. Ward, ell mateix ens l’ha recomanat, i no ho fet perque sí, el veiem córrer per l’explanada i al final del concert entre el públic. El senyor Ward no el conec gaire (de veritat que no sé d’on treieu temps per escoltar tot el que dieu que escolteu), però fa un concert impecable, mogut, amb una banda de músics como la copa de un pino. No hi ha gaire gent però crec que tots els que hi vam ser vam sortir igual de contents. Bona música que convida a ballar mentre el sol es pon, què més vols.
Volem sopar i malhauradament això vol dir que ens perdem Timber Timbre. El sentim des de la cua dels entrepans i de lluny em fa pensar en Nick Cave i em fot bastant perdre-me’l.
En acabat de sopar, Rufus Wainwright. No té molt quòrum, hi ha qui prefereix visitar una fira que jo xafo dissabte de passada. Rufus és Rufus i fa temps que no el veig en concert i malgrat que va sol (ell i Chinarro sense banda el mateix dia donen sensació de festival low-cost, és més barat portar-los sols) i al Primavera 2008 vaig fugir perquè anava sense banda, em captiva a la primera cançó, ens coloquem centrades, prou endavant per concentrar-te i deixar-te endur per la seua veu i la seua personalitat. També te el dia graciós i alternant piano i guitarra fa un concert rodó. No falten Want, Vibrate, Hallelujah, Cigarrettes and chocolate Milk, I don’t know what it is, i una Going to a town que em fa perdonar-li no haver tocat Beautiful child.
Acaba i a l’escenari oposat comencen Cheatahs i ho fan atacant pel punt dèbil: guitarres fosques i distorsionades a tot drap i vaig cap a ells com els nens darrera del flautista d’Hamelín. No els coneixia de res, però escoltant-la ara juraria que van començar amb Geographic, que és un temazo inapel·lable.
Hi ha molt poca gent, i m’hi vaig atansant com una papallona a la llum. I llavors veig que el bateria és moníssim i el cantant elegant i puc sacsejar el cap tant com vull i m’encanten.
Sense treva, acaben uns i comencen els altres. Per sort no cal fer gaire cua ni pel policlin ni per les barres. Mishima presenten el nou disc i jo hauria preferit un concert festivalero, és a dir, hits. Per no fer hits crec que ni van tocar L´última ressaca, però sí Tot torna a començar i Un tros de fang (no?). Bon concert, però n’he vist que m’han agradat més.
I els últims van donar la campanada. Archie Bronson Outfit (i vam haver de mirar el programa vàries vegades sense recodar el nom en tota la nit) ens van fer ballar com ja tocava. Descobriment bailongo del festival. Molt bons.
Vam quedar-nos una estona al dj, però poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario