domingo, 6 de abril de 2014

Cursa El Corte Inglés 2014

No sé si trobàveu a faltar els meus posts de curses. Jo sí. Escriure’ls, però sobretot, córrer! 
És prou trist que la primera cursa de la temporada 13/14 sigui la d’El Corte Inglés, quan les que més m’agraden són Nassos i Jean Bouin. Motius? A la de la Mercè, el casament de ma cosina Andrea. A  Jean Bouin, cap de setmana a Madrid a veure The National. Nassos em va enganxar pujant al Glaciar Martial d’Ushuaia i Sant Antoni, a bord de l’avió que em tornava a casa de les meus vacances d’estiu’13 a Argentina. 

Desprès de la lamentable actuació a la cursa de la Vila Olímpica el 30 de juny de l’any passat gairebé vaig deixar de córrer. La feina em va desbordar i malgrat ser conscient que córrer m’hauria ajudat a rebaixar l’estrés, no trobava temps. Així que em vaig plantar al febrer sense haver corregut ni mica ni molla en mesos i amb tres kilos més al cul. 

Deixar de córrer no era una opció. Bé, l’era, la fàcil. 
Però hauria estat una llàstima deixar-ho desprès de tres temporades corrent, encara que aquesta quarta no l’hagués ni començat. Així que vaig decidir que faria la cursa d’El Corte Inglés i Bombers si m’hi podia inscriure, i si no moria en l’intent, potser alguna altra abans de l’estiu. 

Dit i fet. 
M’he plantat a la sortida de la cursa amb sis entrenaments comptats des de març, quaranta anys ben complits i tres kilos més per arrossegar. I sola. Ningú amb qui quedar abans i després per escalfar i estirar. You'll never walk alone? Los cojones. 
Hauria estat taaaaaan fàcil no anar-hi...
Però hi he anat, amb el temps just, “escalfant” caminant Passeig de Gràcia avall, creuant-me una colla de pijos que encara buscaven un lloc on anar a fer l’última copa i milions de turistes amb maletes. 

M’he colocat al meu calaix, haig fet quatre estiraments, han llençat confeti com si fos la traca final d’un concert d’Arcade Fire o Sigur Rós, i hem començat a córrer. 
El ritme general era lent, o m’ho ha semblat, i ja m’anava bé. Tot Aragó maleint els maleducats que comencen allí la cursa. Us estimeu molt poc els vostres fills llençant-vos al mig del carrer quan tot just hem sortit els del xip groc. També maleint els maleducats que fan eslàloms entre els corredors, obligant-nos, massa sovint, a frenar per no xocar-hi. Sou uns maleducats i em feu perdre la meua educació, així que un cop més, des d’aquí us dic, ANEU A CAGAR! 

Aix, què bé m’haig quedat. Seguim. Sortint a Tarragona i arribant a Plaça Espanya la cosa ja comença a clarejar una mica i es corre més a gust. També perquè els “retalladors” són majoria i la calçada queda lliure pels que no fem drecera per cantonades i parterres. 
I enfilo la pujada a Montjuïc i ben aviat canvio el trot per passes ràpides, recordant que Xavi feia 10k marxant en el mateix temps que jo hi poso corrent. Baixadeta pre-estadi al trot, pujadota a gambades i control de xip abans d’entrar. La volta a l’estadi, sense deixar el carrer 7. I ja està, un últim esforç i comença el cara avall, un parell de kilòmetres que es fan curts, malgrat contenir la velocitat per no trencar-me genolls i esquena. 

Enfilo Floridablanca i al cap de poc albiro el primer senyal kilomètric que he vist en tota la cursa, 9k (on eren la resta???) i més o menys ja hi comptava però l’alegria de saber que ja ho tens i que no ha estat per tant em dona una espenteta. Els 10 assenyalats arriben, a la Ronda Sant Antoni, un centenar de metres o més, abans que les catifes del xip. Com sigui. Com sigui que passo els 10k que el crono marca hora dotze i no ho rebaixaré molt més perquè la sortida ha estat ràpida, però m’he atansat a la marca de l’any passat! 

Jo ja en tinc ben bé prou, camino una mica per apaivagar unes pulsacions que a estones són arrítmiques, però es girar Pelai i recordar el que haig dit sempre, la cursa ECI no s’acaba a les catifes del xip als 10k, la cursa s’acaba creuant la meta a Catalunya, així que a galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar, i a creuar la línia de meta i xafar l'última catifa. 
I cap a casa a menjar-me un merescut croissant. 


Ara, els números: 
  • 73.426 corredors inscrits (quants han corregut no ens ho diran, però tot i així, són quinze mil més que la primera que vaig fer)
  • 4918 corredors amb xip groc l’hem acabat
  • Fa tanta estona que escric que ja han sortit els temps: 
    • 01:11:08 als 10k, 48 segons més lenta que l’any passat, i 42:41 als 5.9k, 41 segons més lenta que l’any passat. 
    • 01:16:38 el temps real de la cursa completa, només 26 segons més que l’any passat! 
Així que, jo estic feliç, no haig pres mal!!!

I el setlist, en mode aleatori (saltant-me’n alguna de lenta que ha sortit):

Band of Horses Feud
Arcade Fire Afterlife
Jonsi Go Do
The National Lit up
Australian Blonde Cool Dive
Cee Lo Green Satisfied
CYHSY Upon This Tidal Wave Of Young Blood
Foo Fighters These days
Dominique A Contre un arbre
Outcast Hey ya! 
Arcade Fire Reflektor
Arcade Fire Keep the car running
Yo la tengo Sugarcube
Interpol Evil
Foo Fighters Walk
The Rapture Sail Away
Autumn Comets Baltimore
Deerhunter Strange Lights 

I la setmana que bé, bombers! (amb setlist)

3 comentarios:

alberto dijo...

grande Andrea ... ::..

margarita la saxofonista dijo...

Campiona!!

New York runners no saluden dijo...

Molt gran!!! Però si vols millorar marques seriosament hauries de deixar d´escoltar Arcade Fire als teus set lists de curses. ;-P