viernes, 28 de marzo de 2014

I l'endemà et despertes molt fan de Doble Pletina

Sense saber molt bé com resulta que el d’ahir va ser el quart o cinqué concert al que vaig de Doble Pletina i si dels altres tincs records difusos, de concerts de més a menys, de "sí, molt bé, però la veritat és que no els hi he fet massa cas", ahir, asseguts a l’auditori de La Pedrera, silenciós i fosc, va ser el primer cop que vaig gaudir cada nota i cada tornada i vaig adonar-me de cóm en són de grans. 

Alguna cosa hauria degut intuir el meu subconscient si en arribar a casa i deixar a la lleixa el preciós single (un split amb Los lagos de Hinault) que presentaven i vaig agenciar-me,  vaig veure que era el tercer (o segon i mig, el de Bustamante és més d'ell) en fer companyia al disc. 



Poden evocar a La Buena Vida, a Family, a Vainica Doble, inclús al Grupo de Expertos Solynieve, pero les lletres no poden ser més ara i aquí i al final s’imposa una sensació de so i veu pròpia.  

Van tocar més d’una hora, mentre uns visuals colorits i afrancesats fluien darrera seu, obra de David Marmota. 
La Cristina, “tragèdia” que va acompanyar l’Evripides dissabte passat (veure entrada anterior) els va acompanyar en dos cançons, ara no sabria dir-te quines. Per ella ens vam assabentar del concert.
El set-list és llarg i no sóc capaç de treure’l tot. Es innegable, Revival i Me detestas del 7” “Doble Pletina contra los amores perdidos”. De “De lo concreto a lo general”, moltes, (totes?) pros i contres de que la majoria de les teues cançons no durin més de dos minuts i mig. Em quedo amb Hacer algo (jo hauria de), ¿Puede callarse todo el mundo? (tan LBV), Te guste o no, Dimes y diretes, Ya es tarde, Igual o mayor que, Rendez-vous. No podien no tocar Cruzo los dedos, Artista revelación (van tocar-la a baix, asseguts a l’escenari, a pèl) i Música para cerrar las discotecas. I si algú em sap dir l'última que van tocar (pot ser Navidades tiki?), amb Laura Antolín demostrant que no només té bona veu sino que sap cantar, li agrairé molt. *

Certament el d'ahir va ser el millor concert. 

Al seu bandcamp podreu escoltar-les totes i descarregar-vos “Para qué negarlo, si se puede demostrar” i algun altre single.

*Em van xivar per twitter quina va ser l'última cançó: Deseos a la primera.

No hay comentarios: