lunes, 17 de octubre de 2011

Forever young. Espiral d´amor i respecte


"Si hagués de definir en dues paraules el que m'inspiren les vostres respostes al qüestionari tan maldestre que us he plantejat diria: amor i respecte. Són els dos sentiments que em suggereixen en el fons les vostres paraules, ja sigui des del nihilisme, la duresa, la simplicitat, la màscara, el sarcasme, la sinceritat, l'honestedat, la generositat o la nostàlgia dels vostres testimonis. Amor i respecte pel grup, per les persones que conformen l'espiral**, la paraula, per cert, més repetida en el conjunt de les respostes. Intersimbólicos sois todos, hi ha noms que surten més que d'altres al recull, alguns a pesar seu, suposo...però cadascú té el seu valor, com a la vida. No us conec gaire, a alguns gens, a Gwen una mica més. De vosaltres he aprés moltes coses i espero continuar aprenent-ne. Vaig baixar fa temps del tren on vosaltres encara gaudiu i m'agrada tornar-hi a pujar de tant en tant ni que sigui des de la distància i la ignorància, és com començar de nou i aixó és sempre molt estimulant...Agraeixo moltíssim el vostre apreci, jo també us aprecio, i a desgrat de que m'ho pugui rebatre el futbolista del grup no vull estar sobrevalorada. Sé que sempre us recordaré, perquè doneu sentit a coses bones de la vida, a la RIL i al Llesp we can! Em quedo amb l'antiheroïsme lacònic i inquietant de Boyscout, la xuleria sostenible i combativa de Rayuelo, la delicadesa elegant i discreta del Feo, el swing out sister de Margarita, l'idealisme pur i dur de Cafeïna, el hat-trick "marxista" de l'Inquilino, l'esperit Banzai de Walkiria, l'entusiasme catalitzador i brillant del Barón, i la consciència ética i estètica de Gwen...la meva Gwen, sense ella tot això no hagués estat possible, ella està en el principi de moltes, totes les espirals...les d'amor i respecte són les millors, ara n'estic segura.
Sou el Grup de Bloomsbury que m'agradaria haver tingut...no ho perdeu, ni la passió ni el silenci...
Gràcies per la confiança, stay hungry stay foolish (in memoriam Steve Jobs, sense ell això tampoc no hagués estat possible) i...Danzad, danzad, malditos...The show must go on!
Una txemecada i potxons des de la Resistència,
Núria/Anna Blume
Llesp, RIL octubre 2011
POST SCRIPT:
** Definición de espiral: Una espiral es una línea curva generada por un punto que se va alejando progresivamente del centro a la vez que gira alrededor de él. Normalmente se define con una función que depende de dos valores: el ángulo del punto respecto a un eje de referencia, y la distancia desde este punto al centro, situado en el vértice del ángulo.
(He trobat un post de Walkiria en el blog al 2008 on transcrivia aquesta mateixa definició)

Foto: La fallaira de Llesp us espera l'any que ve, no falteu;-)

Video i cançó que millor resumeixen el que us he intentat transmetre. Dieu-me il.lusa.





I per acabar amb ànim corrosiu, que en el fons és el que m'agrada, uns versos de l'estimat i admirat poeta Pere Quart:
....
Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.

Del llibre Vacances pagades, 1960."





10 comentarios:

la maca floreta dijo...

:)

Qué bonic¡¡

margarita la saxofonista dijo...

Oooh! moltes gràcies Núria, és preciós. :-)

Gwen Stacy dijo...

M'encanta, encara que la comparació amb el grup de Bloomsbury em sembla exagerada, no seré jo qui la negui! :-)

Gràcies!!!

el inquilino comunista dijo...

Gràcies Núria!
Sàvies paraules de Pere Quart ;-)

Walkiria Desbocada dijo...

Muy bonito Núria!! es emocionante! Muchas gracias por todo y por esas palabras! Potxons!!!!!

J dijo...

Amb aquesta també he plorat i no portava ressaca. T'estimem Nuria

cafeïna dijo...

Gràcies Núria!

Anna Blume dijo...

Gràcies a vosaltres!
Potxons! (Hem aconseguit amb Gwen que aquesta sigui la paraula més utilitzada després d'espiral;-)

Jaime Gil de Biedma
No volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender
más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

"Poemas póstumos" 1968

El Barón Rampante dijo...

Somos una generación de niños biencriado en un mundo de malnacidos. No hemos sufrido las miserias de la guerra, ni el hambre de la postguerra ni la rabia de la democracia. Jugamos a ser listos, a no enfermar de la locura propia de la reflexión crítica. Escribimos para que nos lean, aunque sean nuestros amigos. Eres una rara especie en extinción en el planeta intersimbólico. Nos sentimos honrados de tener un lector extraterreste de morro tan fino. Si dejas de leernos, probablemente dejemos de escribir. Al menos yo.

Anna Blume dijo...

En perill d'extinció sí, de morro fi no ho sé, extraterrestre tant de bo...Faig meva la Divisa de Maria Mercè Marçal:
"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el térbol atzur de ser tres voltes rebel"
Gràcies Barón, llegir-vos és un plaer, si deixeu d'escriure us rellegiré, que és un plaer doble:-)