Lagunas, de Sarah Hepola

A vegades, no sempre, però passa, els llibres trien el moment en què els llegeixes. Aquest feia dies que era a la cua, vaig comprar-lo, no sabria dir quan (2019 segur) ni on (potser a la Feria del Libro de Madrid?), pensant que era una novel·la. Et felicito, filla. Suposo que vaig llegir-ne alguna cosa sense parar-hi massa atenció, alguna cosa que va ser suficient per induir a la compra. El vaig agafar del prestatge aquest estiu perquè sabia que anava dels oblits, els forats negres a la memòria que provoca a vegades l’alcohol. Poc recordava, si ho vaig tenir present algun cop, que era autobiogràfic i no-ficció, com “La última copa”.

I ara potser semblarà que estic obsessionada amb l’alcoholisme, i sí i no. En aquest cas Sarah Hepola es centra més en la seua experiència vital, i el llibre no té tota la part de recerca i divulgació que hi ha a l’altre, però no per això deixa de ser un testimoni valuós que fa reflexionar. 

“A veces me pasa. En medio de una escena cae el telón y me deja minutos, en ocasiones horas, a oscuras. Aunque cualquiera que me viera no se daría cuenta. Simplemente vería a una mujer caminando, sin saber que su memoria acaba de partirse por la mitad.”

La definició de “laguna” que ens ocupa seria la cinquena accepció del diccionari de la RAE: “olvido, fallo de la memoria”. L’original en anglès és blackout, que té dos accepcions: apagada de llums voluntària o no, i pèrdua temporal de memòria o consciència. En català no sé com se’n diu majoritàriament, potser també llacuna? Jo opto per forat. Forat de memòria, perquè tot i que la definició en anglès inclou la pèrdua de consciència, no seria el cas.

Explica breument a què es deuen aquests forats i què passa quan es produeixen: 

“La sangre alcanza un punto de saturación de alcohol y cierra el hipocampo, (…) la parte del cerebro responsable de la memoria a largo plazo. La memoria a corto plazo sigue funcionando pero este tipo de recuerdos duran menos de dos minutos, lo que explica por qué los borrachos no son capaces de mantener una conversación y pasar de un tema a otro, sino que se repiten al cabo de un tiempo. (…) es el clásico síntoma de estar experimentando una laguna, aunque hay otros. (…) La gente que se queda en blanco suele tener la mirada perdida y vidriosa, como si su cerebro estuviera desconectado. Y en cierta manera lo está. (…)

A pesar de que había gente que detectaba mis lagunas, la mayoría no las notaba. (…) No hay una luz roja que avise al público de que el cerebro está desconectado. 

Y la gente que está ida puede ser sorprendentemente operativa. (…) en ese estado la gente hace de todo menos quedarse en silencio e inmóvil (…). Al día siguiente el cerebro no ha registrado esas actividades, es como si no hubieran sucedido. Cuando los recuerdos se pierden en una laguna, no se pueden evocar: una información que no se ha guardado no se puede recuperar.”

 

Hi ha dos tipus de forats, el parcial, on potser recordes haver demanat una copa però no haver anat fins a la barra per fer-ho, i el forat en bloc, on la memòria està completament anulada: “la luz se va y no vuelve en muchas horas”. El nivell d’alcohol en sang condiciona una o altra. Fins a 0.2 d’alcoholèmia són forats fragmentats, parcials. A partir de 0.3 pots patir un forat de memòria en bloc. 

Hi ha factors de risc per tenir forats: tenir predisposició genètica a aguantar la beguda, beure ràpid i no menjar, i ser dona. Les dones metabolitzem l’alcohol més lentament, per tant és més fàcil arribar al punt de saturació que tanca l’hipocamp. 

Sarah Hepola fa una recapitulació des del moment que va a començar a beure (molt i molt jove), la cultura de  l’alcohol als 90 (se suposava que beure com un home empoderava les dones), com el consum d’alcohol facilita la cultura de la violació, i com el consum desmesurat afecta totes les parcel·les de la teua vida, condicionant-la. En algun moment, com Daniel Schreiber, va pensar que bevia massa, però que si moderaba el consum podria controlar-ho. Tanmateix, quan arribes als extrems on ells van arribar, no queda més remei que deixar l’alcohol definitivament. 

“Llega un momento en que te caes por las escaleras, miras a tu alrededor y ya no le hace gracia a nadie.”. 

El llibre està molt ben estructurat i és molt amé de llegir, i qualsevol persona que hagi tingut ressaca ni que sigui un cop a la vida podrà treure’n alguna cosa, però fins i tot un abstemi el pot gaudir.