2666, finalment

Finalment! -1-

Sé que em vaig comprar aquest llibre a la Caselles de Lleida i sabia que havia de ser entre el 2009 i el 2010 perquè vaig anar a Lleida “per motius familiars”, però encara no sé què em va empényer a comprar el llibre, no vaig pas començar-lo al tren de tornada. El “motiu familiar” m’ha confirmat avui que va ser al març de 2009, tot just un mes després de la data de la quarta edició en format “butxaca”. El vaig començar a llegir a l’abril. Havia llegit dos llibres que rondaven pel nord de Mèxic i el desert de Sonora. Era la continuació natural. Els altres dos llibres mereixen el seu post, però ja veurem. Potser “Los detectives salvajes” haurien estat una continuació més lògica o encertada però era “2666” el que feia onze anys que esperava que em dignés llegir-lo.

 

Finalment! -2-

M’ha dut poc més de quatre mesos llegir-lo. Quatre  mesos amb lectures intercalades: quatre llibres més curtets llegits, altres quatre començats i aparcats que no abandonats. I les 1121 pàgines de “2666”, que prou podrien equivaler a quatre novel·les de mida mitjaneta, sent llegides pacientment.

Finalment! -3-

Finalment us dic que m’ha agradat molt. “ La parte de Amalfitano” la que menys. “La parte de los crímenes”, la més feixuga. Després de llegir-ne les primeres pàgines vaig pensar en saltar-me-la, no sabia si ho suportaria. No ho vaig fer. Les històries amb què subjecta la llista de dones assassinades alleugereixen una mica l’horror. També, potser, vaig seguir llegint per saber si el final declarava culpables.

Finalment! -4-

Llibres que llanguiu a les piles dels nollegits, no desespereu. Onze anys no són res.