sábado, 20 de octubre de 2012

Línia Maginot + Copa Lotus



Sala 2 Apolo. 10 d'octubre 2012.

Tenia ganes de veure aquests dos grups de la nova fornada vilanovina però per diversos motius encara no havia sigut possible. La tercera formació de la nit era Xavieruga però vam fer tard, quan vam entrar a la sala els “Línia Maginot” ja estaven tocant. L’entusiasme que transmeten els seus temes aconseguí que la freda Sala 2 de l’Apolo semblés per moments una mica més càlida, cançons que van fer que els sempre exigents Cafeina i Inquilino Comunista es balancegessin des de la primera cançó.  A més dels temes propis alguns dels quals podeu escoltar aquí http://liniamaginot.bandcamp.com/ van tocar una versió de “And she was” de Talking Heads“. Les seves composicions denoten múltiples influències tot i que puguin inscriure’s de ple en l’epicentre de la nova onada de grups catalans. Molt bon debut d'aquest grup, format per músics d'àmplia trajectòria a la recerca d’una manera de sonar pròpia.

Van tancar els “Copa Lotus” que d’alguna manera, són l’altra cara de la moneda. La seva joventut contrasta amb la maduresa i temprança amb la que sonen. “The Misery of Our Days”  http://copalotus.bandcamp.com/  és un compendi de perfectes temes folk que bé podrien haver estat composats a Tucson o Kentucky.  Com va dir Cafeina “escoltar-los fa venir ganes de cuinar pastís de pastanaga” hi vam estar d’acord  tot i que també és veritat que en alguns dels seus temes dominen les melodies més pop (She’s on her own). Amb un públic entregat, format en gran part per amics i coneguts, no es van fer pregar gaire per sortir a fer un bis, i nosaltres que ens alegrarem.


4 comentarios:

el inquilino comunista dijo...

Dono la meva aprovació a Copa Lotus perqué tots tenen patilles de llargada reglamentària, a més de ser la perfecta banda sonora per fer pastissos.
Línia Maginot tenen bon gust per fer versions. Em van recordar a Pere Tàpies, figura del proto-vilasnobisme.
:-P

Gwen Stacy dijo...

Li regalarem el disc a la Cafeina perquè ens faci pastís de garrota cada setmana!

Bona crònica Margarita!

El Barón Rampante dijo...

El pastís està molt bé, peró no li feu menjat a l'Inquilino com sempre. Que després no rendeix ni a la muntanya ni al llit.

el inquilino comunista dijo...

El BArón l´ha clavat. La muntanya me la bufa, el llit no.
No li regaleu!!!!