Més desprès de l'experiència de l'any passat, massa diumengera pel meu gust, vaig tornar-m'hi a inscriure perquè han canviat el recorregut, Gran Via i la dreta de l'Eixample, amb sortida i arribada a l'avinguda Maria Cristina, i 6 km enlloc de 5.
Arribar allà i que l'aigua no només no deixi de caure, sino que cada cop ho fa amb més ganes, i tot i així dir va, ja que som aquí, fem-la, ni que sigui caminant i amb el paraigua obert. Però quan s'ha anat acostant el moment de la sortida, que em sembla que ha estat amb retard, recoi, per tal que pogués parlar l'alcalde , m'han entrat els nervis i les ganes de córrer. He convençut a la maca ("va, correm una mica, al trote") i som-hi, a avançar caminadores que s'han colocat al punt de sortida de "menys de 30 minuts" (quina part de les 4 paraules no han entés?).
En menys d'un minut anava molla fins les calces, com sospitava, la meua jaqueta paravent no és impermeable... Però mentre corres no en fa de fred. És una altra història, això de córrer amb la pluja que no ha parat en tota l'estona.
I no sé quántes dones haurem pres la sortida finalment, erem 12.000 inscrites però segur que moltes s'han quedat a casa, tot i així, erem un bon sarpat. Joves, no tan joves, jubilades i homes amb perruca, moltes hem estat les que no ens hem atemorit per una mica (un molt) d'aigua i fred. M'agradaria saber quántes tindrem una galipàndria de cal deu demà, jo la meua la veig venir, però ha valgut la pena, estic tan orgullosa de mi mateixa!
L'inquilino, un cop més, no ens ha fallat, i ens ha animat des de la barrera.
No puc deixar de fer una crítica constructiva a l'organització i l'Ajuntament: no pots posar a córrer 12.000 dones i no tallar la Gran Via, ni la Ronda Sant Antoni, o deixar un parell de carrils de baixada a Balmes.
Ara espero amb impaciència els resultats, perquè quan he entrat a meta el cronòmetre marcava 36 minuts i escaig, que no em quadra amb el setlist de 40 minuts que portava. Era el meu objectiu, no fer més de 40 minuts, molt poc exigent, ho sé, però estic entrenant molt poc!!! I tinc una mica d'anèmia! Si he fet 36 estaré tan contenta.... i sino, també!
Que la Jean Bouin l'endemà del Primavera Club ens agafi confessats...


