10K Tossa de Mar

Per internet corren llistats de definicions o coses que et defineixen com corredor (busqueu "¿cómo sabes que eres corredor?", algunes són gracioses, amb altres, m'hi identifico! No em considero corredora, no prou, però vaig pensar que alguna cosa hi devia haver el dia que en menys de cinc minuts vaig fer cas a l'""apunta-t'hi!!!" de la Sadurní. M'explico. Ja sabeu que hem creat un monstre, i tan emocionada estava desprès de la cursa ECI que va veure una cursa a Tossa i s'hi van apuntar pimpam. Ella i l'Alberto, clar.
I llavors em va enviar l'informació i em va dir que m'hi apuntés. Vaig mirar dates. Sí, coincidia amb el festival de la plaça Odissea. Vaig mirar la distribució per dies. Nudozurdo eren divendres (¡bien!), i els de dissabte m'eren bastant igual (Klaus&Kinski i Mäximo Park) o els veuré al Faraday (Pegasvs) o mala sort (Cloud Nothings). Apuntada! Ja està, ha passat, una cursa guanya a un festival de música. Em faig gran.

Així que ahir, amb el dinar coll avall, cap a Tossa falta gent.
Passejada pel castell; recollir dorsals (rosa el nostre de la 10K, grocs els dels valents de la mitja, valents perquè veient el perfil, són valents), estudiar el recorregut, per no perdre'ns,

acollonir-nos amb el comentari d'un corredor de mitja respecte a la pujada, inspecció dels primers metres de la pujada, sí, tela; passeig amunt, canya avall, torna-te'n, plat de pasta, infusió, i a dormir.

Cursa petita, al costat de les massificacions de Barcelona. Només uns 1200 corredors, dels quals, 111 noies (a la classificació compto menys corredors totals i més dones, és igual, sempre en minoria).
Hem sortit de darrere, però amb un entrenador personal de luxe, que ha sacrificat la possibilitat de fer bon temps (per allò de que hi ha poca gent i no cal donar cops de colze ni fer canvis de ritme per avançar) per controlar-nos, animar-nos a les pujades, frenar-nos a les baixades, i convencer-nos de que podiem fer "tiempazo".
Els primers 3 km, com sempre, jo volia abandonar. Al meu cos li costa posar-se en marxa, desprès ja va fent, però al començar... uff!
La cursa, fins al km 6.5 és "lo normal": puja, baixa, res de l'altre món. Però a partir d'allí, del 6.8-7, fins al 8, mira:

Gairebé 100 metres de desnivell en 1 km. Riu-te de la Jean Bouin i de la pujada a Montjuïc.
L'Anna ha anat tirant, xino-xano, jo he tingut moments de defalliment on he passat del meu entrenador i he caminat, a tota castanya, això sí, avançant a una que anava "corrent", per recuperar una mica d'alè i seguir trotant fins que comencés la baixada. La baixada ha estat guai. M'encanten les baixades. I entre la baixada, bastant llarga, i un últim km planer, he fet els que probablement són els meus 2 km més ràpids "ever", en 10 minuts. Total: 01:03:08, el meu millor temps enguany, millor que a Bombers, a una cursa força més exigent. Encara no m'ho crec.
La que tampoc s'ho creu és l'Anna, que ha fet gairebé el mateix que jo, encara que com que s'havia portat bé a la pujada, l'últim km li ha costat una mica més, però vaja, misèria: 01:03:24. A poc que corri una mica més aquesta baixa ja no de l'hora, dels 50!
Desprès dutxa, aperitiu mentre entregaven els premis, dinar com a senyors i cap a casa!
L'any que ve hi tornem, no? Però tots, i amb el club atlètic intersimbolic a ple rendiment, fa?
Amb aquesta cursa queda inaugurat aquest pantà, dic, les sortides de cap de setmana per córrer!!!