Agost de 1988, festa del Pont, quan durava quatre dies. Com un festival, però amb menys hores de peu i menys cerveses empassades, i així i tot vaig arribar al diumenge rendida. Tan rendida que quan a la mitja hora de rigor de lentes va sonar "Still loving you" i em va treure a ballar el que li agradava a ma cosina (i a ella el que m'agradava a mi, sol passar), em vaig prendre tan seriosament el recolzar-me a les seues espatlles que em vaig quedar adormida.
Ja apuntava maneres. De "així-no-hi-ha-qui-lligui" per si us preguntàveu quines maneres eren aquestes.
De les altres, de les d'aguantar quatre dies a ritme "endiablado" n'he après, per sort.
Qüestió de prioritats?
3 comentarios:
Els diumentxes de la festa de Pont eren terripppppples!!!! Still loving you too:-))))
jajaja! en serio et vas quedar dormida ballant amb un noi?
Sí. En serio.
I era dels més guapos i desitjats de l'institut. Porque yo lo valgo.
Publicar un comentario