Marató Barcelona 2012

El canvi d'hora i pensar que la sortida era a les 9 me l'han jugat una mica, però només una mica.
Evidentment jo no corria, però tenia ben decidit de feia uns dies anar a veure la marató. El recorregut passava ben aprop de casa, i passats dos quarts de deu ja era a la cruïlla de Rosselló amb Diagonal a veure la riada de corredors, gairebé 20.000. Allò era entre el km 15 i 16, els professionals i els més ben entrenats ja devien ser Meridiana amunt, però encara he vist riuades de corredors i els globus de les 3 hores, i següents. Feia un matí assolellat i al final m'he quedat fins que ha passat el cotxe escombra, a les onze. I enlloc d'anar cap a casa, he decidit anar al centre, a Liceu, però gràcies a la nova tecnologia que la meua empresa amablement ha posat a les meues mans he sabut que el Inquilino i Cafeina eren al km 41, sota casa seua, i allà que he anat.
He arribat a temps de veure el Percha, del Pont, i cridar-li "Venga Percha" i que es girés i em veiés i em mig reconegués i juro que ha apretat el ritme, és l'infalible efecte "amic o conegut que t'anima". Ha fet tempàs, per cert, 3h 7' 15". No era l'únic maratonià que coneixia, però l'únic que he vist, i val a dir que a mi també m'ha fet il·lusió veure una cara coneguda.

Públic: allò semblava la ONU, a més de ser-hi representada mitja europa, he vist un corredor australià, un parell d'Ecuador, un mexicà, japonesos i coreans. I els que no sé.
Mitja d'edat, de 40 i molts cap amunt, increible la quantitat de gent que passa de llarg els 50 i els 60. Menys dones encara que a les curses 10k, però déu n'hi do. Turisme de corredor, desprès els he vist buscant restaurant pel centre.
Disfresses, unes quantes. Alguna mira, fas la gràcia, altres han de ser realment incòmodes de dur... 40 km!!
Incívics: una noia creuant la diagonal moto en mà, quan passava el gruix de corredors, la moto ha anat a terra, i ha estat 5 minuts ben bons fent nosa.
Sorpreses: veure al menys 6 corredors de Tremp, són molts per una comarca tan petita!
Valents: gent que al km 15 ja fa cara d'anar patint, gent que al km 41 porta més de 4 hores corrent, gent que haurà acabat la cursa en 6 hores amb el cotxe escombra trepitjan-los els talons, corredors invidents de la mà dels seus guies i gent que no ha pogut acabar la cursa, però ho han intentat.
Aplaudiments: per la gent que s'ha llençat a animar des de primera hora del matí i han estat hores i hores plantats als carrers, i han acabat amb les mans adolorides d'aplaudir. Sí, servidora, i Cafeina i l'Inquilino. Quan em feien mal les mans pensava que la gent que passava portava 41 km a les cames i seguia aplaudint.
Proper objectiu: preparar les curses d'abril com déu mana. Següent objectiu: que la mitja sigui un objectiu assolible.
Algun dia...