Lola de Batllevell volia ser arquitecta o violinista.
Dilluns passat la llumeta que encara lluia a estones en aquests ulls es va apagar. La foto la vaig fer just un mes abans, casualitats, i estic segura que tota la seua tossuderia la va fer servir per aconseguir arribar a veure nàixer la dinovena besneta.
Valenta, patidora, presumida, generosa, alegre. Espero aprendre a tenir el teu coratge.
PD: em podies haver dit abans que em deixaves l'aliança, m'ha fet molta il·lusió.
8 comentarios:
Preciós!
En aquesta foto es resumeix tot el segle XX i en les teves paraules el XXI...Love and respect;-)
PS:"Tenia la suavitat de la porcellana i el tremp del roure" Clementina Arderiu, segons Montserrat Roig)
Les tres ja més enllà...
Molt Bonic¡¡ :)
Muy bonito y emotivo!
Què maco! Un petó!
¡Que bonito Andrea!
Molt maco Andrea! La foto és preciosa!
Molt maco Andrea! La foto és preciosa! petonets
Publicar un comentario