La Playa

El cantautor plasta vuelve para desearos buena entrada al 2012

Bon Nadal!

No hi ha res com desafiar el vent i sortir a córrer a migdia, que és quan el sol ja arriba al fons de la vall. Pel camí, ajudar mon pare a fer passar les vaques de Llavorset a sota el mur de la presa, estaven assedegades. Bé, jo he ajudat poc, els vaquers valents, Lyra i Quirc, Queralt i jo ens hem quedat a la retaguàrdia (o com es digui en català). A Llavorset de Call de vent en feia poc, nosaltres hem fet unes voltes, i els nens s'han esvaiolat una estona, no sé qui ha acabat més afatxat.
Desprès torna cap al poble i ara a fer temps mentre preparem la tronca, que és molt bona però potser només cagarà mandarines, que se n'ha fet un fart!

No us atipeu gaire avui, que només som a la punta del carrer de les fartaneres nadalenques!

Bon Nadal, si tenim sort pararà el vent i potser ens cau una nevadeta, però no gaire, eh? Només per empolsirinar el paisatge!

Loteria

Enguany porto més loteria de Nadal que mai. Abans de les vacances el fenomen 147 va donar-se amb tanta freqüència que em va empényer a comprar loteria al sud. El cotxe de lloguer, sense anar més lluny, tenia els tres números a la matrícula.

A Mojácar el dècim va ser buscat. A Guadix va ser del tot atzar. Vam parar a reposar una mica i el primer bar que vam trobar obert era una mena de local social d'una confraria de costalers o caçadors, pots comptar que m'hi vaig fixar gaire, tot i que em va caldre pagar 3€ de donatiu. Però vaig veure el número allà penjat sobre la barra i vaig tenir un impuls incontenible de comprar-lo.

Ara fa una estona m'he mirat els dècims, i per saber d'on era cadascun m'he mirat la part de darrere, on hi ha el segell de l'administració. I voilà, doncs resulta que la confraria és la de "Nuestra Señora la Virgen de los Dolores".

A casa tenim l'imatge que hi havia a la capella de casa Batllevell d'Estavill, consagrada a la Mare de Déu dels Dolors.

I padrina tenia una falera per la loteria....

Tocarà?

Adéu padrina

Lola de Batllevell volia ser arquitecta o violinista.

Dolores de Farré ha estat mare i padrina. Sobretot, padrina.

Dilluns passat la llumeta que encara lluia a estones en aquests ulls es va apagar. La foto la vaig fer just un mes abans, casualitats, i estic segura que tota la seua tossuderia la va fer servir per aconseguir arribar a veure nàixer la dinovena besneta.

Valenta, patidora, presumida, generosa, alegre. Espero aprendre a tenir el teu coratge.

PD: em podies haver dit abans que em deixaves l'aliança, m'ha fet molta il·lusió.

Learn English: Sing along! Lesson 7

Gotta own up on my own somehow
Toss the beginning and try to live it down
'n work my way out
I been so down about it

It gets the same every time I shy
Away from the blame and I stand my time
You can understand why
I been so down about it

She's gonna give me all the time I need
to finish it
and if I can't I'll sleep
over

And out like a light when it's not plugged in
fading around if it starts again
you just don't get it when
I get so down about it

I drop you a hint so I hope you don't catch
You fumble your keys and I throw the latch
You'll still worried that
I been so down about it

Bridge:
Out of it so I'd hope she'd be there
Talk to her as I climb the stairs
I told her

gotta own up on my own somehow
gotta own up on my own somehow
gotta own up on my own somehow

Historia de un foto

Tengo apenas un año, mi padre tiene 30. Acabo de llegar a Barcelona. Mi padre vino antes a encontrar trabajo y buscar un sitio para vivir. Estamos en una feria que se ha instalado en un descampado en San Ildefonso en la frontera con Cornellà. La zona está llena de descampados, poblados gitanos y basura amontonada. Las calles están apenas asfaltadas.

El franquismo está acabándose y las calles están llenas de pintadas. Estos barrios están llenos de inmigrantes de Andalucía y Extremadura que han venido como mano de obra barata para las grandes empresas catalanas. San Ildefonso es uno de los barrios donde los pisos son más baratos. Se los han dado sin puertas. Hay ratas por las calles.

Mi padre ha vivido hasta ahora en un piso compartido con otros inmigrantes. Trabaja ahora en una editorial donde trabajan más personas de mi familia.

Yo he crecido estos meses con mi madre y mis abuelos que me han hinchado a comer. Aquí solo tengo unos tíos. Atras dejamos el pueblo y la miseria del campo. Miles de deudas también. Nos vamos lo mas lejos posible para ganarnos el pan en la rica Cataluña.

Empieza una nueva vida. Quizá nunca volvamos. La nave va a despegar, abrochense los cinturones.

Tachenko: hacia el huracán