Ahir vaig anar al metge (metgessa) de capçalera per a que em fes receptes dels últims antibiòtics que m'havien prescrit per l'impetígen (impetígen!!!) que eren força cars. Es va mirar i remirar el Medimecum per comprovar que no hi havia genèric, però em va protestar, que per què m'havien prescrit aquell i no un amoxiclavulànic, que és el que donen ells. Doncs i jo què sé, senyora metgessa! Li vaig explicar que era la segona tanda, que portava més d'un mes i que no creia que estigués curada del tot...
Se'm va mirar amb suspicàcia: "Doncs jo ara només veig acné". Si m'haguéssis vist fa un mes... o avui...
Remugant va fer-me la recepta, no sense abans deixar clar que la propera vegada que un metge privat em receptés alguna cosa, millor que fos genèric, i si no ho era, i era car, que li demanés un informe. "Te la faig perquè no vens mai, ni tampoc a demanar receptes" (però que sigui l'última vegada que em desbarates la prima per estalvi, li va faltar afegir). Però què és això! Que jo pago impostos! I té tota la raó que l'us que faig de la sanitat pública és ben minso! I la defenc!!!
Quan hi torni d'aquí un parell de setmanes amb els antibiòtics intravenosos que em receptaran (al temps...) ja veurem quina cara em posa.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Vaja.. s'han posat molt durs retallant despesa en Sanitat i Educació. Jo dic: que retallin els alts càrrecs un 20% i després que ens demanin sacrificis a nosaltres
bfff...:-(
La burguesia catalana estava contenta mab el tripartit, ara encara més
En qualsevol cas jo crec que la metgessa va fer la seva feina. No es pot anar amb receptes de metges privats
La metgessa va ser la seva feina, sí, que era fer-me les receptes. Sí que es pot anar a demanar el que t'han receptat a la privada, la cobertura de les medecines, per sort, no depén de qui les recepti, sempre que tingui una justificació mèdica, clar, i jo tinc dret a que se'm descompti el 60% (és així, encara? els actius aportem el 40%?) per les medecines que necessito en contrapartida pels impostos que pago.
Dit això, dilluns hi vaig tornar, i la seua (de la metgessa) cara de pena en veure'm la meua em van fer passar el cabreig de divendres.
Em va donar hora amb el dermatòleg l'endemà, i aquest m'ha receptat un altre antibiòtic que tampoc és l'amoxiclavulànic...
Com sempre, el factor humà acaba sent molt important en totes les feines...afortunadament...
Publicar un comentario