Hoy me apetece recordar este poema de Miquel Martí i Pol, espero que os guste tanto como a mi.
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
(Miquel Martí i Pol, "Primer llibre de Bloomsbury")
domingo, 17 de agosto de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario