La conya es feia durant la quaresma i consistía en anar pels ponedors arramassant tot ou que hi trobessis, i guardar-lo ben amagat en un lloc segur. Ben amagat de ta mare i dels teus germans, que també feien la seua, i competien amb tu.
Diumenge de Pasqua (és quan es mengen les truitres de cent ous, no?) cadascú, o cada equip, treia la seua conya, i qui tenia més ous, guanyava. Simbòlicament. I desprès tots a menjar ous ferrats.
Jo només en vaig fer un any, anava amb ma cosina contra els meus germans. Van guanyar ells (uns quaranta ous) perquè a més del ponedor de ma mare crec que també van fotre el nas a galliners d’altres veïns, i segur que ens van prendre ous de la nostra conya, que la teniem mal amagada a la golfa.
No sé si els meus nebots la faran. Espero que sí, si més no un any, perquè puguin contar-ho als seus descendents. O en un blog.
